El moviment independentista ha tornat a sortir al carrer aquest Onze de Setembre per reclamar «unitat estratègica» als partits polítics en una Diada marcada per la divisió de les formacions sobiranistes i per una manifestació organitzada per les entitats socials a la qual han assistit vora 600.000 persones segons xifres de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
És la segona més baixa des del 2012, només per sobre de la 2016, que va ser descentralitzada i va congregar 540.000 persones a la capital catalana. La jornada també ha estat marcada per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem del judici als líders independentistes polítics i de la societat civil pel procés sobiranista. Entitats, institucions i partits s'hi han referit.
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en al voltant de 600.000 les persones que han participat a la manifestació. És la segona xifra més baixa de les estimades pel cos policial barceloní en una mobilització impulsada per l'ANC en un Onze de Setembre.
La xifra més baixa va ser la de l'any 2016, quan l'entitat va plantejar mobilitzacions descentralitzades en diferents ciutats i la Guàrdia Urbana va estimar en 540.000 persones els participants a la capital catalana. Els dos últims anys, el cos policial va xifrar les mobilitzacions en al voltant d'un milió de persones. La de la Guàrdia Urbana és l'única xifra oficial que es fa pública, ja que des de l'any passat la delegació del govern espanyol va decidir no fer la seva estimació.
L'acte central ha clamat per la unitat de les forces sobiranistes
L'acte central de la manifestació ha clamat per la unitat de les forces sobiranistes, setmanes abans que es faci pública la sentència del Suprem. «Des d'aquí fem un clam massiu per demanar unitat estratègica, volem culminar el camí que vam deixar a mitges la tardor del 2017», ha assegurat en la seva intervenció inicial David Bagès.
L'actor, conductor de l'acte, ha insistit que només «des de la unitat» es podrà fer front als «reptes de futur» i a la decisió del Suprem. En aquest sentit, ha carregat contra els partits per la seva «desunió» i ha recordat que l'1-O la població va defensar les urnes «amb dignitat i coratge».
També ha estat la sentència el motiu de l'acció que, al final de l'acte convocat per l'ANC i Òmnium Cultural, han protagonitzat membres del moviment Tsunami Democràtic. Voluntaris del cos de Bombers han desplegat per sorpresa dues pancartes a les Torres Venecianes de la plaça d'Espanya amb els lemes 'Organitzem la resposta a la sentència' i '#TsunamiDemocràtic'. L'acció forma part de les que el col·lectiu prepara com a resposta al veredicte judicial.
Les entitats han demanat una «resposta democràtica»
Durant els parlaments finals de l'acte, Òmnium Cultural i l'ANC han reclamat «no cedir al xantatge» de l'Estat i construir una «resposta democràtica» a la sentència de l'1-O. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha advertit des de plaça Espanya que la sentència buscarà «venjança i escarni» i ha reivindicat als partits polítics i les administracions «sentit d'estat» i no perdre's en «batalles estèrils». Per la seva banda, la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat «no cedir al xantatge» de l'Estat i ha avisat que no faran «marxa enrere».
Missatges en molts casos coincidents amb les veus dels manifestants, moguts entre l'entusiasme i el pessimisme. «Si un piló de gent ens podem unir, perquè no poden quatre empoltronits?», es preguntava l'Àlex de Girona. Alguns es mostraven optimistes i d'altres decebuts, com la Maribel de l'Hospitalet de Llobregat. Fins i tot els més crítics, però, com el David de Sants, han reivindicat que elmoviment està viu i que l'objectiu d'una Catalunya independent és possible, tal com marcava el lema de la manifestació 'Objectiu Independència'.