Aquest 2018 no ha deixat a ningú indiferent a nivell meteorològic. El balanç final és sorprenent i ple de rècords, amb moltes poblacions superant els 1.000 l/m² després d’un any molt plujós, especialment la tardor. Els aiguats, temporals i fortes tempestes han estat molt freqüents al llarg de pràcticament tot l’any a gran part del territori, tot i que sovint han caigut de forma irregular.
Veníem de prop de tres anys i mig d’una sequera molt severa que havia fet baixar la majoria dels pantans al 40 o 30% de la seva capacitat, inclús per sota als de Tarragona, on en algunes ocasions s’havien situat per sota del 10%. Un cop van passar els Reis al gener d’aquest any, es va obrir l’aixeta del cel i les pluges van ser freqüents a partir de llavors, tot i que va costar molt recuperar-se de tanta sequera.
Nevades a cotes baixes, fenòmens severs i pantans ben plens
L’hivern ja va ser ben mogut, amb diverses situacions de pluges, fred i fins a dos episodis de nevades a cotxes molt baixes que van afectar la mateixa línia de la costa a finals de febrer i el 21 de març, just quan entràvem a la primavera. A més, la neu al Pirineu va ser excepcional la temporada passada amb gruixos d’entre 3 i 4 metres, mentre que a la tardor, tot i acabar l’any amb poca neu, les nevades van començar a principis d’octubre i, per exemple, la Masella va batre un rècord obrin les pistes l’1 de novembre, la data més primerenca de la història.
Pel que fa als fenòmens severs, n’hi ha hagut diversos al llarg de tot l’any, especialment a la tardor. La primavera i inici de l’estiu va comptar amb fortes tempestes i pedregades de forma irregular a gran part de Catalunya, cosa que va permetre afrontar l’estiu amb la majoria de pantans pràcticament plens.
A la tardor, les llevantades i els forts aiguats no van parar de caure arreu, regant zones que fins llavors havien mantingut força la sequera, com ara les Terres de l’Ebre i Tarragona, on en alguns episodis es van superar els 300 l/m². De fet, els aiguats van provocar les crescudes sobtades de molts rius, algun tornado i moltes inundacions, així com l’obertura de portes de molts pantans que estaven al límit.
També et pot interessar: Temporal històric a l'àrea de Barcelona amb quasi 200 l/m² caiguts en poques hores
L’aigua va provocar molts despreniments, com ara el de Vacarisses que va fer descarrilar un tren de Renfe provocant un mort i desenes de ferits. La part positiva és que moltes rieres, salts d’aigua o aqüífers han revifat i brollen com feia anys que no ho feien, degut a que la terra ja no pot absorbir més aigua. Els temporals han estat molt durs a tot el Mediterrani aquesta tardor i, per exemple, a Mallorca un fort aiguat va provocar la mort de 13 persones a l'octubre.
Onada de calor amb rècords
En conjunt, aquest any 2018 ha estat més càlid del normal a Catalunya, també a la resta del món, seguint la tendència dels últims anys a causa del canvi climàtic. Tot i que les onades de calor no han estat freqüents, si que en vam tenir una i de molt forta entre finals de juliol i principis d’agost que va causar la mort de diverses persones a Catalunya.
En aquella ocasió, la calor va ser insuportable, sobretot a prop de la costa, on les nits van ser excepcionalment tropicals. Per exemple, a la part marítima de Barcelona es van rondar els 30º de mínima durant diverses nits seguides, una dada molt exagerada i que va batre rècords al Raval. A Sitges, la matinada del 5 d’agost no es va baixar dels 32º, mentre que a l’Estartit, amb 29,2º, va viure la nit més càlida des de l’any 1969, tot un rècord.
Pèl que fa a les màximes, van tocar sostre el cap de setmana del 4 i 5 d’agost, quan gran part del litoral i prelitoral es va situar al voltant dels 40º amb un ambient inusualment tòrrid. Vinebre, amb 41,6º, i Benissanet amb 41,4º, van registrar les màximes més altes de l’episodi. L’aigua del mar també ha estat excepcionalment càlida, superant els 30º a punts com ara el Garraf, mentre que aquest desembre l’aigua a l’Estartit ha estat als 17º, un nou rècord.
Pel que fa a les temperatures més fredes, el rècord l’ha batut enguany Das, a la Cerdanya, amb -22,8º la nit del 9 de febrer. Un autèntic congelador impropi de les nostres latituds i en una vall del Pirineu.
Dades rècord de pluja
Tornant a la pluja, desenes d’observatoris meteorològics de tot Catalunya han registrat més de 1.000 l/m² aquest any. A Barcelona mateix, alguns barris han superat aquesta xifra, com ara el Centre i Gràcia, amb 1.030 i 1.039 litres respectivament, xifres rècord. L’Observatori Fabra no ha arribat als 1.000 pels pèls, vivint la tercera tardor més plujosa de la història i el segon any més plujós des del 1912.
De fet, a Barcelona hi plouen de mitjana 600 litres anuals. Aquest any s’ha superat exageradament aquesta xifra, doblant la pluja caiguda en tot l’any en ciutats tan plujoses com, per exemple, Londres, París, Berlín o Estocolm. També s’han superat rècords a Vic (1.172 l/m²), a Terrassa (1.132 l/m²), Vacarisses (1.011 l/m²), La Llacuna (961 l/m²) o Sitges (876 l/m²).
Alguns municipis s’han quedat a les portes de batre els rècords de pluja per culpa d’un desembre molt anticiclònic i sense precipitacions. Més enllà de les xifres històriques, aquestes són algunes de les dades més destacables de pluja registrada enguany, segons les estacions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i Meteoclimàtic:
- Espot: 2.132 l/m²
- Cadí nord: 1.887 l/m²
- Lac Redon: 1.883 l/m²
- Gisclareny: 1.767 l/m²
- La Pobla de Lillet: 1.626 l/m²
- Molló: 1.598 l/m²
- Sant Pau de Segúries: 1.589 l/m²
- Sant Feliu de Pallerols: 1.479 l/m²
- Bagà: 1.386 l/m²
- Barruera: 1.296 l/m²
- Sant Hilari Sacalm: 1.273 l/m²
- Olot: 1.223 l/m²
- Rialp: 1.115 l/m²
- Ulldecona: 1.041 l/m²
- Montseny: 1.027 l/m²
- Girona: 1.035 l/m²
- Solsona: 1.016 l/m²
- Matadepera: 987 l/m²
- Sabadell: 880 l/m²
- Manresa: 877 l/m²
- Querol: 862 l/m²
- El Vendrell: 835 l/m²
- Reus: 668 l/m²
- Balaguer: 591 l/m²
- Tarragona: 540 l/m²