Dimecres 18 de març Adif podria donar llum verda a l'estació de Bellissens. Amb aquesta intenció viatjarà a Madrid la comitiva reusenca encapçalada per l'alcalde, Carles Pellicer i composta per la vicealcaldessa, Noemí Llauradó, la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, el portaveu del PSC, Andreu Martín, i la regidora socialista i també diputada al Congrés, Sandra Guaita.
[predef]reus-144[/predef]
Adif ja ha enllestit l'estudi de demanda de passatgers que havia de servir per determinar si la construcció de l'equipament estava justificada o no, segons ha publicat Diari Més i ha pogut corroborar TarragonaDigital. Amb el document sobre la taula, al qual se suma l'estudi que ja s'havia fet des d'aquí, l'Ajuntament de Reus confia que el responsable estatal d'aquestes infraestructures decideixi tirar endavant l'estació, una decisió que encara no s'hauria pres per part de l'empresa.
L'estació de Bellissens, construint-se o funcionant al 2023
L'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, explica que «el dia 18 anem a Madrid perquè ens ensenyin l'estudi de demanda i que ens confirmin que aquesta estació es durà a terme». «Anem a buscar la confirmació que l'any 2023 podrem tenir l'estació de Bellissens en marxa», afegeix. La voluntat local és que el projecte s'engegui tan aviat com sigui possible; «ara ja hi ha un govern amb certa estabilitat, després dels canvis de govern que hi ha hagut, i que ens han perjudicat en aquest tema».
Pellicer no té clar que el projecte pugui incloure's en els pròxims comptes estatals; «els pressupostos han de mirar de contemplar-ho, i si no, els següents, però el que està clar és que durant els pròxims tres anys l'obra ha d'estar acabada o, com a mínim, ha d'estar començada». Recorda que no és la primera vegada que es fa una trobada en matèria ferroviària, i tot i que entén que els canvis al govern central hagin pogut suposar un inconvenient, espera que la situació actual serveixi per facilitar-ho.
El baixador de Bellissens es preveu, ara, com una estació
El pressupost del projecte que havia presentat la Generalitat comptava amb dues opcions diferents, de 12 i 15 milions d'euros en funció de la intervenció que calia dur a terme per aplanar el terreny on s'ha d'ubicar l'encara hipotètica estació. La diferència entre tots dos projectes radicava en si es construïen vies paral·leles a les actuals o s'aturava temporalment el trànsit ferroviari mentre es duien a terme els moviments de terres necessaris per anivellar la zona a l'altura de l'estació.
Sigui com sigui, considera el batlle reusenc, «el que han de fer és preveure-ho en uns pressupostos i començar l'estudi consultiu, i això es pot fer de seguida perquè és un import que no és excessiu pel que fa a les despeses de l'Estat». El que feia anys que es reclamava era un baixador, un espai on els trens podrien aturar-se perquè els passatgers pugessin i baixessin, però sense la infraestructura i els serveis d'una estació. Ara el que es contempla és una estació, que podria ser més petita que la que s'ubica al passeig de Mata.
Pellicer apunta que «jo parlo d'estació perquè Reus necessita una estació al nord i una al sud»; recorda el volum de població resident i de pas que podria beneficiar-se'n, entre el campus universitari, l'Hospital Sant Joan i les instal·lacions de firaReus, i que l'estudi propi situava en uns 3.000 passatgers diaris. El cas és que també Adif, en cas que decidís executar el projecte, l'entén com una estació i no com un baixador.
El paper del PSC de Reus i els pressupostos de l'Estat
A la reunió hi assistirà una representació del govern local, però també de la Generalitat i, en clau reusenca, del PSC de la ciutat. Acomplint l'acord de treballar de manera conjunta en matèria d'infraestructures, el portaveu del partit, Andreu Martín, i la regidora i diputada Sandra Guaita seran a la reunió. Martín fa incís, precisament, en la posició de la seva companya de grup municipal.
«És evident que aquest tema ens importa; treballar junts amb el govern, en aquest cas, és un avantatge», exposa. També recorda que no hi ha cap decisió presa o, almenys, comunicada; «el Ministeri i Adif han de veure si és viable econòmicament, si està justificat per la demanda, que nosaltres entenem que sí, esperem que se'ns presenti aquest estudi de demanda i que sigui favorable, i en qualsevol cas està clar que nosaltres estem determinats que aquest projecte tiri endavant».
Si això fos així, «la següent passa seria fer l'estudi informatiu i d'impacte ambiental; si pogués incorporar-se als pressupostos de l'Estat que ara s'hauran de negociar, seria un grandíssim senyal», augura. Matisa, això sí, que «qualsevol d'aquests avenços requereix aprovar uns pressupostos, perquè si no, no hi ha manera que això tiri endavant». Uns pressupostos, els del govern de PSOE i Podemos, que poden necessitar el suport de partits com ERC o el PDECat per veure la llum verda.
Tots dos partits es van posicionar de manera diferent sobre la investidura de Pedro Sánchez, amb els republicans abstenir-se —facilitant així que s'aprovés— i els postconvergents votant-hi en contra. Són precisament els dos principals partits del govern local, i és per això que Martín subratlla que «si no hi ha uns pressupostos que puguin incorporar partides com la d'aquest equipament, difícilment podem dir que això tirarà endavant en un termini raonable».