L'Ajuntament de Reus i l'Associació de Municipis per la Independència buscaran maneres perquè el consistori segueixi participant de l'associació tot i la sentència contrària del TSJC. Evitaran, això sí, desobeir aquesta sentència, que no és ferma i el govern va recórrer l'endemà de rebre-la. Aquesta voluntat de mantenir la implicació a l'AMI l'han aprovat aquest matí el govern local i la CUP arran d'una proposta de la formació anticapitalista.
[predef]reus-144[/predef]
La Candidatura d'Unitat Popular ha presentat, aquest divendres, una moció perquè Reus busqui «una fórmula que faci possible la participació en l'associació, encara que no pagui la quota», tal com ho van exposar fa uns dies. A la sessió d'avui, el regidor Edgar Fernández ha mantingut que «els arguments i la motivació de la denúncia i de la sentència són polítics i exigeixen una resposta política».
Ha matisat, amb tot, que «no compartim la necessitat de seguir presentant recursos perquè, com totes les sentències, està escrita, però respectem que (el govern) ho faci». Fernández ha deixat clar que «no demanem que es desobeeixi una sentència, en primer lloc perquè s'ha presentat un recurs», però sí que volien que JxC, ERC i Ara Reus mantinguessin el seu compromís amb l'AMI.
«Una associació que té per objectiu la destrucció d'Espanya»
Com era previsible, Cs hi ha votat en contra, com també ho ha fet el PSC. Els socialistes no han intervingut durant el debat de la moció perquè, al principi de la sessió, s'ha donat compte d'una proposta de resolució aprovada a la junta de portaveus de rebuig a la sentència d'inhabilitació contra el president Torra i de reclamació d'alliberament d'Oriol Junqueras arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.
Quan s'ha retut compte d'aquest punt ja s'han exposat els primers arguments, motiu pel qual Sandra Guaita, regidora del PSC, ha explicat que no tornarien a entrar al mateix debat. Qui sí que ho ha fet ha estat Débora García, portaveu de Cs, que ha carregat contra les formacions independentistes. «Que als seus idearis polítics hi figuri la independència de Catalunya no vol dir que subjuguin tots els habitants de Reus als seus idearis polítics», ha reblat.
Ha insistit que «no existeix norma legal que els empari, mai s'haurien d'haver afiliat a una associació que té per objectiu la destrucció d'Espanya». Per últim ha conclòs que «el mantra del dret a l'autodeterminació és una invenció seva, no existeix a Espanya». Ha insistit, en la mateixa línia que s'exposa des de la sentència, que l'adhesió a l'AMI queda fora de les competències municipals «perquè la independència no és una competència municipal».
Fernández li ha respost que l'AMI és una associació de municipis i que, per tant, sí que és de la competència del ple adherir-s'hi. També ha defensat aquesta opció Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda, en nom del govern. Ha etzibat a García que són Cs i Societat Civil Catalana, entitats denunciants, qui «amb aquesta actitud neguen la sobirania municipal; una vegada més, es busca als tribunals el que no es guanya amb els vots».