Les ciutats d’arreu, també Reus, han passat per un procés de pacificació del trànsit brusc i sobtat a causa de la irrupció de la COVID-19 i el confinament de la població. Tanmateix, la greu situació que vivim també ha tingut efectes positius an alguns aspectes: la mobilitat a la xarxa viària de la Generalitat ha caigut entorn al 60% i també la contaminació atmosfèrica ha baixat entorn al 50% a la nostra ciutat.
Malgrat els efectes negatius d’aquesta aturada —que són evidents—, hem de veure l’oportunitat esperançadora que aquesta situació ens brinda per avançar en el nostre dret a viure la ciutat amb qualitat. Hem començat a prendre més consciència de com està estructurat el repartiment de l’ús de la via pública, de quina qualitat tenen els espais públics del nostre entorn, de quina manera ens movem i per a què.
Reus pot i ha d’avançar cap a una mobilitat més sostenible, cap a un ús més just i equitatiu de l’espai públic i cap a una estructura urbana més naturalitzada que millori l’accessibilitat a zones verdes de tota la ciutadania. Anant més enllà del seu aspecte físic, que ara estem valorant des d’una perspectiva renovada, podem reflexionar sobre qui i com utilitzem l’espai públic: per anar a l’escola, a treballar, a fer gestions, a comprar, al metge, per jugar, per fer esport, per relacionar-nos, per prendre un cafè, per gaudir d’un espectacle...
Tots aquests actes quotidians han de ser transformats per a que mantinguin un impacte positiu sobre la mobilitat i l’ús que fem de l’entorn urbà de la nostra ciutat. Quan el desconfinament ho ha permès, molts de nosaltres ens hem calçat les vambes per sortir a caminar o hem agafat la bicicleta per fer una ruta, i ho hem viscut com una necessitat gairebé fisiològica. Doncs bé, amb la certesa que necessitem aquests hàbits de mobilitat i accedir a espais de qualitat per a la nostra salut, ara cal que el futur de la nostra ciutat ho garanteixi.
Marina Berasategui és regidora d'Urbanisme i Mobilitat de Reus
