Ja ho diu la dita: «Al Vendrell (o a Calafell) cadascú mira per ell». Una afirmació que, agafant com a referència la passada nit de la revetlla de Sant Joan, i afegint Cunit, ja es veu que és prou encertada. La informació sobre l’accés a les platges del Baix Penedès durant la revetlla ha estat tan variada i enrevessada que, al final, era de tot menys pràctica.
De nou, la pretesa coordinació entre municipis ha brillat per la seva absència, i cadascú ha fet el que li ha semblat. Cunit prohibia totalment l’accés a les platges, mentre Calafell n’obria una bona part, i el Vendrell hi deixava accedir però amb limitacions. I és clar, al final, amb un àmbit que té unes delimitacions tan difuses com les platges, això acaba sent ‘can pixa’.
És curiós que, fa només quatre dies, aquests mateixos ajuntaments treien pit pel ‘pacte de Coma-ruga’ que aglutinava tots els municipis del litoral tarragoní i el Garraf, per traçar una estratègia comuna tant pel que fa a la reobertura de platges com per a tractar problemes compartits com el de l’erosió d’aquestes.
Una vegada més, veiem com es tracta d'iniciatives que, bàsicament, serveixen per vendre fum perquè, quan s’han d’aplicar de manera pràctica —com per exemple amb la revetlla de Sant Joan—, no serveixen per a res. Parlo del Baix Penedès perquè és el que més em toca, però el mateix es podria dir de la resta de municipi de la costa de Tarragona, ja que cadascú ha fet el que ha cregut convenient sense tenir en compte la resta. Cadascú a la seva, i ja està. Bon estiu!