L'exhaustiva recerca de forns d'oli de ginebre que el grup d'Amics de Riba-roja d'Ebre ha dut a terme en els darrers anys, comença a donar els seus fruits. No només perquè fa uns pocs anys van ser declarats Bé d'Interès Local. Si no perquè s'han documentat i s'han començat a recuperar una vintena de forns o ginebreres al voltant del municipi riberenc, i se'n busquen set o vuit més. A més, s'ha pogut certificar que la producció d'oli de ginebre a Riba-roja d'Ebre havia estat la principal «indústria» d'aquest producte a la península, sobretot en l'època preindustrial, a principis del segle XVII.
L'oli de ginebre, un multiús que va situar Riba-roja en el mapa
L'oli de ginebre s'obté de la llenya de troncs i arrels de càdec (Juniperus oxycedrus), una espècie arbòria d'aspecte d'arbust germana del ginebre comú, que té nombroses propietats antisèptiques, diürètiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides. Fins i tot, se solia dir que era anticonceptiu. Es produïa en uns precaris forns de diferents mides que ara es troben repartits pel terme de Riba-roja, provisionals primer i més tard establerts, on a l'interior es posava la llenya de càdec i per sobre, en un altre recinte, la llenya que feia escalfar el càdec, que supurava una mena de líquid negre, espès i fumós que sortia dels forns per un estret canal que el portava fins als recipients d'emmagatzematge.
Històricament s'ha fet servir de remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, per curar les ferides dels animals. Es té constància del seu ús en ungüents per a èczemes, berrugues i paràsits, però també en cataplasmes per a mals de pit, angines i refredats. Fins i tot es bevia, en forma d'infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos o s'han trobat faraons egipcis embalsamats amb ell. De fet, molts dels productes cosmètics i d'higiene personal actuals el tenen com a component principal.
En veterinària, amb l'oli de ginebre es curaven les ferides dels animals, malalties com la sarna o s'atacaven polls, paparres i paràsits intestinals. A Riba-roja, probablement per la proximitat del riu Ebre, es va estendre una nombrosa xarxa de producció. Documents del segle XVII demostren que era un comerç consolidat i que es transportaven litres d'aquest oli cap a Lleida i sobretot cap a les zones ramaderes dels Pirineus. En transportaven uns mil litres en rècules de deu rucs, mules i cavalls.
La feina de l'entitat Amics de Riba-roja ha permès avançar en el descobriment
Tot aquest patrimoni etnogràfic l'han certificat i recopilat, amb testimonis orals i recursos fotogràfics i documentals, el grup de jubilats que forma l'entitat Amics de Riba-roja. «Portem sis anys seguits de feina buscant forns, perquè només en coneixíem un, i ja en tenim una vintena d'inventariats en una zona de 100 quilòmetres quadrats», ha explicat Josep Aguilar, vicepresident de l'associació. «La gent de poble ens ha ajudat molt. Encara vam poder parlar amb un dels constructors d'aquests forns, Jaume Florensa, que en va fer un fa seixanta anys», ha detallat.
La UB i el Museu Etnogràfic
Aquesta setmana, un equip d'arqueòlegs format per professors i alumnes de la Universitat de Barcelona han fet la primera campanya d'excavació en un dels forns més contemporanis i ben conservats per datar-lo i documentar-lo. Laia Gallego, responsable de l'excavació, ha explicat que es tracta d'«una prova pilot», on provaran la metodologia arqueològica amb els forns i en comprovaran el funcionament, l'estructura i la cronologia.
«Veurem què trobem més enllà d'allò que ja s'ha investigat antropològicament i històricament. Està sencer, té tots elements i cada unitat estratigràfica està molt ben conservada», ha apuntat Gallego. L'objectiu és poder arribar a excavar entre 4 o 6 forns en diferents campanyes.
Així mateix, el Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona ofereix aquest estiu una exposició i diverses conferències per fer difusió d'una indústria que va ser abandonada a principis del segle XX. Allà s'hi mostren documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l'oli de ginebre. També es poden veure eines tradicionals, una gran maqueta i ulleres de realitat virtual amb què s'explica com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. Diversos audiovisuals descriuen pas a pas com es treballava amb els forns, mitjançant processos de combustió en sec.