L'odissea d'un català per l'estranya mort de la seva mare: «La van maquillar per parlar»

La dona va passar de tenir febre baixa i estar bé a morir, en qüestió d'hores

Les mans d'una senyora gran
La dona va passar de tenir febre baixa i estar bé a morir, en qüestió d'hores | Cedida

Una de les residències catalanes on més s'ha descontrolat l'epidèmia de coronavirus ha estat a la DomusVi Can Buxeres de l'Hospitalet de Llobregat. Ara el testimoni de Ricardo G.P. posa cara i ulls al desastre i la pell de gallina a tothom qui l'escolta. 

«Vaig entrar a la força a DomusVi perquè m'informessin sobre què li havia passat a la meva mare», diu a 'Crónica Global'. Ricardo es planteja unir-se a un grup de veïns de la zona disposats a prendre accions legals contra el centre, on haurien mort prop d'una trentena d'avis i àvies.

I el principal retret de tots aquests familiars d'usuaris de la residència és la falta de comunicació per part del centre, que moltes vegades ha arribat després de la mort dels avis. Hi ha inclús denúncies de maltractament, per la qual cosa el cas de Can Buxeres ha acabat traspassant les portes del Parlament.

L'última videotrucada: «L'havien maquillat»

La mare de Ricardo va entrar el 20 de febrer a la residència amb Parkinson i Alzheimer. Poc després començava la crisi sanitària de la Covid-19 i ell, fill únic, perdia la possibilitat de visitar-la. El 25 de març podia veure de nou la seva mare per videotrucada i es va adonar que no estava bé. 

«Gairebé no podia parlar i tenia un cop al nas. El doctor em va dir que no em preocupés que el morat era fortuït. Però és que, a més, l'havien maquillat. La meva mare tenia uns colorets que jo mai li havia vist en tota la meva vida. Semblava la Heidi», denuncia.

El contacte amb el centre es va tallar després que el metge informés Ricardo que la seva mare presentava febre baixa i una possible infecció d'orina. I mai en va saber res més, relata al mitjà citat: «Van passar cinc dies terribles. Trucava diversos cops i no em passaven amb ningú». 

Denuncia que van denegar-li l'accés al centre

Ricardo va continuar lluitant mentre cuidava també del seu pare, de 85 anys malalt de coronavirus.  El 29 de març va aconseguir informació sobre la seva mare, però ben diferent del matí a la tarda: primer, van dir-li que continuava amb febre però que estava bé; després, que havia mort.

Ricardo va voler saber què havia passat però, segons explica, no ho va tenir fàcil. Va esperar més d'una hora i mitja a l'exterior de la residència i, davant la negativa, va entrar a la força i a crits: «Vaig exigir parlar amb el doctor». Però les explicacions de direcció no el van convèncer: «La meva mare no estava aïllada. La tenien en la sala d'una planta de no més de 40 metres quadrats».

Un cas més de residències amb places concertades, pagades amb diners públics, amb molts casos i morts per coronavirus, assenyalades per mala praxi durant la crisi sanitària


Comentaris

envia el comentari