La casa modernista Punyed de Reus, al carrer Llovera, s'ha quedat sense els picaportes històrics de més de 100 anys a causa d'un robatori, del qual es desconeix el culpable. El treballador de la farmàcia que toca amb aquesta portalada, Pau Sans, va anar com un dia qualsevol a obrir la porta a primera hora del matí, i va ser en aquell moment quan es va adonar que els panys, amb gran valor modernista, ja no hi eren.
Roben de matinada els picaportes de la Casa Punyed
Aquests fets van passar la matinada del passat divendres, 29 de setembre, a dissabte. El treballador va fer la rutina de cada dia quan obre la Farmàcia Sans del carrer Llovera i «abans de les nou del matí, en obrir la porta, vaig veure que ja no hi eren», manifesta Pau Sans. La Casa Punyed, és obra de l'arquitecte reusenc Pere Casellas que, inclosa a la ruta modernista de Reus, està protegida com a bé cultural d'interès local. Per tant, els panys d'aquesta casa tenen gran valor històric per la ciutat. L'edifici modernista està datat de l'any 1902, encara que Pau Sans afirma que «aquesta casa és de finals del segle XIX».
Encara que l'edifici modernista és conegut per Casa Punyed, en realitat va ser un encàrrec de la família Iglesias Òdena, importants comerciants a Reus en aquella època, que van demanar que es construís. Però tothom la coneix com Casa Punyed, a causa de la farmàcia que hi havia als baixos, ja que duia el nom de Punyed.
Gran valor arquitectònic
Aquests panys tenien un gran valor arquitectònic i artístic, ja que en aquella època es van fer els motlles amb un dibuix específic del qual actualment no es conserva cap mostra del motlle.
Els membres de la Farmàcia Sans, ubicada als baixos de l'edifici modernista de la Casa Punyed, han denunciat aquest robatori i es troben a l'espera que la policia trobi al culpable. A més, Pau Sans manifesta que ha fet córrer la veu pels antiquaris de la ciutat de Reus per «si els hi arriba la peça amb l'objectiu de vendre-la».
«És una llàstima que el que ha succeït»
El treballador de la farmàcia, Pau Sans, declara que «és una llàstima que el que ha succeït, no pel valor econòmic sinó pel valor històric». D'altra banda, desitja que «es trobin les peces el més ràpid possible».