Al final es va poder fer. L'espectacular sala de pedra i fusta del Castell del Paborde de la Selva del Camp va acollir el concert que clou l'edició accidentada del festival Accents d'Enguany. Era un concert esperat i gratuït —pagava l'Ajuntament de la Selva, en un dels poc actes culturals que ha celebrat en aquest any de la plaga— i la gent va respondre exhaurint les entrades de seguida. Després es va haver d'ajornar per causa de les restriccions d'octubre, però divendres, finalment, es van tornar a convocar els assistents, sempre que fossin de la mateixa comarca baixcampina i que respectessin les mesures de prevenció antivíriques.
L'espai, reformat relativament de fa poc, és poc conegut a la nostra regió i va ser un gran descobriment per gran part del públic que venia de fora de la Selva. Una edificació militar i religiosa imponent, provinent en gran part de l'època renaixentista, tot i algun vestigi anterior. S'ha condicionat amb gust i diners, que són les dues úniques coses que fan falta per caminar per aquest món. Compta amb una sala d'actes gran i còmoda, que oferia algun dubte respecte de l'acústica però que va respondre amb nota a la veu greu i plena d'harmònics del cantautor solsoní.
També Roger Mas s'hi va sentir bé, perquè va empastar amb l'entorn i li va sortir un recital memorable, dedicant-se a repassar els múltiples registres vocals de què disposa, com un catàleg. Mas arriba a la maduresa artística amb un domini total de la veu i les seves inflexions. Un bon escenari com divendres i el format de concert només acompanyat amb la guitarra, era l'ocasió ideal per desplegar-se. I això que li va costar una mica arrencar: venia de fer un mos a la Defensa Agrària i durant les primeres cançons encara se li va escapar algun rotet. Es va anar entonant, i peces com 'El dolor de la bellesa', 'Si el mar tingués baranes', o 'El rei dels verns' li van permetre el lluïment i que la gent s'esborronés i es posés dempeus —metafòricament, les cadires eren comodíssimes.
A banda de la qüestió tècnica i sonora, especialment reeixida, el recital va seguir l'estructura que solen tenir les actuacions en solitari del solsoní, amb el fil conductor dels textos del seu llibre El dolor de la bellesa, «un mapa de les meves cançons» i un sentit dramàtic —humorístic, fins i tot: en algun moment sembla Eugenio i aconsegueix grans esclafits de riure— que eleva el sentit de vegades crípitc o místic de les seves lletres. Els temes escollits formaven part gairebé tots dels darrers discos de l'artista, amb especial predilecció pels poemes musicats de Verdaguer, Maragall, Goethe o Maria Mercè Marçal. En el primer bis, abans de tancar amb el pasdoble 'Oda a Francesc Pujols', vam poder escoltar un avançament del pròxim treball de Mas, una cançó titulada presumptament 'Totes les flors' i que hauria de veure la llum la primavera del 2021.
Accents 2020: un balanç
Tot i que encara es faran dos concerts més de flamenc —que és el gènere 'convidat' d'enguany— el festival Accents 2020 es pot donar per clausurat amb el recital de la Selva. Hem aprofitat per comentar la jugada amb l'organització, sobretot tenint en compte els reptes que ha representat la pandèmia al sector cultural. Accents és un esdeveniment que s'ha consolidat en molt pocs anys com el festival de música popular d'autor amb més prestigi de Tarragona. El 20 havia de suposar un any de creixement, amb la presència dels músics catalans més destacats de la temporada, amb la incorporació de més seus, patrocinis i ajuntaments col·laboradors.
Era una programació que ja estava tancada el mes de març, abans de les primeres restriccions, i que s'ha hagut d'anar adaptant sobre la marxa a les noves circumstàncies. S'han pogut fer tots els concerts en tres poblacions —Reus, Cambrils i la Selva— mentre que les de Mont-roig, Riudoms i Alcover s'ha optat per suspendre-les, per seguretat. Tot i així, tots aquests emplaçaments, i potser algun altre, seran presents en la pròxima edició, conformant el festival més diversificat territorialment de la regió.
L'organització es mostra satisfeta del resultat final i també agraeix la bona resposta del públic que, tot i les reduccions d'aforament i un retorn d'entrades d'un 30% a l'octubre, ha omplert tots els concerts. Els caps de cartell Ferran Palau, Blaumut, Los hermanos Cubero o Pau Vallvé han penjat el sold out. «En alguns casos podríem haver programat una segona data i tot, però les agendes no ho permetien». Vallvé, un dels cantautors catalans més destacats de l'any, oferirà un segon concert a Riudoms per qui es va quedar sense poder sentir-lo, ja fora d'Accents, com a aguinaldo de Nadal.