A poc més de mig any de les eleccions municipals hem parlat amb la portaveu del PSC a Valls, Rosa Maria Ibarra, que repetirà al capdavant de la formació socialista a la capital de l'Alt Camp en els comicis del proper mes de maig. En aquesta entrevista Ibarra detalla els reptes actuals i de futur que el Partit dels Socialistes de Catalunya té per Valls i també, analitza, els moments que va viure el país la tardor passada.
–Com afronta el repte de ser per segona vegada la cap de llista del PSC a Valls?
–L'afronto amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Valls té molts reptes al capdavant. Té una situació que no és fàcil; creiem que últimament Valls ha perdut pes específic tant a dins a la ciutat com pel que fa la relació de la ciutat amb el territori. Hi ha molta feina a fer. Podem fer molt bona feina i tenim molts projectes per tirar endavant.
–Quina feina hi ha a fer a Valls? Quins projectes teniu pensats per la ciutat des del Partit dels Socialistes?
–Hem de tornar a fer de Valls una ciutat on ens agradi viure, passejar,...que hi puguem dur a terme el nostre projecte de vida. També hem de reforçar la seguretat, la neteja,...és a dir, reforçar l'ús i el gaudi de l'espai públic. Aquest és un dels grans reptes de la ciutat. També hem d'afrontar el repte de l'ocupació i de la promoció econòmica de la ciutat. Des de promocionar i donar un impuls important al polígon industrial –una gran font de riquesa de la nostra ciutat–, però també, per un altre costat, un impuls al comerç vallenc. El comerç a Valls ha perdut empenta en els últims anys, els hem d'ajudar i recolzar. Des de l'ajuntament s'ha de liderar un bon projecte comercial per Valls, que també inclogui el turisme. A Valls, tenim la calçotada i els castells. Hem de mirar com podem relacionar l'afluència de visitants durant la calçotada amb l'activitat comercial; i per altre costat tenim el museu casteller i les dues colles castelleres més importants de Catalunya. En aquest sentit, també hem de mirar de relacionar el fet casteller amb el turisme. I per últim, tenim un altre repte: el centre històric. S'ha fet una taula del Barri Antic en la que hi estem treballant. Després d'abocar 15 milions d'euros al Barri Antic, a través del Pla de Barris, no s'ha aconseguit donar el tomb esperat. I per tant hem de veure que ha fallat i que podem fer per esmenar això que s'ha fet; donar el tomb necessari per fer atractiu el Barri Antic i que la gent hi torni a venir a viure, a passejar i a comprar. Però no només ens hem de centrar en el Barri Antic, per exemple també tenim els Pisos de Clols, que és un barri que hi convindria una actuació pública consensuada amb els veïns. I també els barris del sud de la ciutat: les Comarques, Santa Magdalena i Mas Clariana. Són barris que tenen mala connexió entre ells i no tenen tampoc, precisament, una bona connexió amb la ciutat. Cal fer-hi algunes actuacions, per exemple: demanar a la Generalitat que cedeixi el tros que connecta amb la carretera de Picamoixons, i fer-hi una via urbana que pugui connectar d'una manera més amable els tres barris. Més enllà d'això, farem una sèrie de reunions on hi haurà una pluja d'idees d'on s'agafaran les més destacades per conformar el programa de govern.
–Quines polítiques, concretament, duríeu a terme al Barri Antic?
–Estem molt pendents del que acabi sorgint de la taula del Barri Antic. Tot i això, urbanísticament, ja s'hi han fet unes inversions, però queda una part social, comercial i econòmica que ha quedat coixa. I en aquest àmbit hi hauríem d'intervenir. Hem d'ajudar als particulars que tenen cases al barri per tal que les puguin tornar a mantenir en un bon estat de conservació i fins i tot hi puguin tornar a viure. De vegades no és tant un tema de subvencions, o sigui de fer obra, si no un tema de cuidar les persones que viuen al barri. Tenim un Barri Antic molt gran però Valls és petit i tots sabem qui té dificultats de mobilitat. Si aquesta persona demana aquesta ajuda que se l'hi faciliti. O sigui, cuidar de manera especial les persones que viuen al barri.
–Ha comentat alguna vegada que la ciutat de Valls està deixada, bruta,...
–Ens sembla tremenda la situació en què es troba la plaça dels Quarters, el carrer del Teatre, el carrer Jaume Huguet, i dels carrers annexos, i ja no parlem del Barri Antic. Són carrers que necessiten una actuació important.
–Quines crítiques o alabances faríeu a l'actuació de l'equip de govern aquesta legislatura?
–La crítica més evident seria fer un tomb per Valls i veure l'estat en què es troba. La gent et fa arribar la sensació d'inseguretat, de no estar a gust a la ciutat. En un equip de govern hi ha d'haver un líder que estiri del projecte i hem vist l'alcalde de Valls més a Brussel·les, a Waterloo i al costat del president de la Generalitat que a la nostra ciutat. Amb això Valls se'n ressent.
–La candidatura del PSC s'omplirà amb militants del PSC o s'obrirà a independents?
–Estem encara molt a les basoleres de tot plegat. No tenim cap plantejament en aquest sentit.
–Teniu previst alguna política concreta pel polígon industrial?
–Vam presentar una moció respecte el polígon industrial ara deu fer uns dos anys. El polígon de Valls és excel·lent, com deia l'alcalde, perquè les empreses que hi ha són excel·lents no perquè el polígon estigui en un estat excel·lent. No ens van aprovar la moció però es va realitzar part de la moció. Es va arreglar part d'un carrer i es va aplicar una partida pressupostaria per així cada any fer-hi petites inversions. S'ha de fer un pla d'actuació al polígon tant a nivell d'inversió en el paviment, en les xarxes de serveis, en noves tecnologies,...Hem d'estar al costat de les empreses perquè puguin obtenir recursos públics. Cal dir, en aquest sentit, que l'Ajuntament de Valls pràcticament no està en el projecte Catalunya Sud-Regió del Coneixement, que lidera la URV i la Diputació de Tarragona, en el qual es busca fons europeu per tal de liderar projectes d'inversió, desenvolupament i recerca en les empreses del sud de Catalunya. Es va fer una visita a una regió italiana i hi van anar tots els ajuntaments menys el de Valls. Per tant, ens sembla que estem perdent pistonada a nivell territorial. Hem de treballar Valls endins i Valls enfora. No pot ser que l'alcalde de Reus i Tarragona arribin a un acord en infraestructures i el de Valls 'ni está ni se le espera', o amb la fundació Smart City. Ens falta tornar a liderar el rerefons del Camp de Tarragona i també ens falta liderar la comarca. Jo vaig néixer a Alió i baixava a comprar a Valls amb els meus pares i la ciutat era el referent; això s'ha perdut. Ens falta liderar i generar complicitats amb els pobles de l'Alt Camp.
–De cara a les eleccions municipals, en el cas que el PSC pugui arribar a establir pactes, amb quins partits hi veu més possibilitats?
–Nosaltres arribarem a acords d'acord amb programa electoral. Aquells grups que tinguin un programa més similar al que defensem nosaltres i vulguin treballar per Valls, des d'un punt de vist ampli i no excloent d'una part dels vallencs i vallenques, estarem encantats de poder-hi pactar.
–Veieu possible un tripartit d'esquerres a l'Ajuntament de Valls?
–Crec que aquestes municipals deixaran l'espai polític bastant fragmentat. Caldrà veure quines majories es fan sempre d'acord amb programes i a projectes que es vulguin per la ciutat.
–Parlem una mica de país. Vostè que va néixer a Alió, i que el passat 1 d'octubre aquest municipi de l'Alt Camp va patir unes càrregues policials molt importants, com ho va viure?
–Vaig viure aquell dia molt malament. Precisament aquell dia, al migdia, vaig anar a Alió quan ja havia passat tot. I tenia un sentiment de frustració, de ràbia, de tristesa,...perquè no entenia i ara encara no entenc el criteri que es va seguir per fer aquest tipus d'actuació. Crec que va ser un error terrible del govern del PP.
–Vostès van demanar responsabilitats sobre aquesta actuació de l'1-O al govern del PP? Primer van dir que reprovarien a Soraya Sáenz de Santamaria i al final van retirar la proposta...
–Si no recordo malament el Ministre de l'Interior, en aquell moment, va comparèixer i va donar explicacions, si no recordo malament, em queda lluny. Hi va haver algun tipus d'explicació en aquest sentit. El que va fer el PSC va ser trucar i exigir una retirada immediata de les forces de seguretat perquè no es seguissin produint aquests fets. El Miquel Iceta va ser el primer líder català i espanyol a dir que 'això era un disbarat' i que s'havia d'acabar. Va fer els passos que havia de fer per manifestar el nostre rebuig total a aquesta actuació.
–Més endavant, es va aplicar l'article 155 a Catalunya. Des del PSC van donar suport a aquesta aplicació. Com ho van viure?
–Ho vam viure molt malament, no només pel 155. El 155 va ser una conseqüència. Portàvem vivint malament aquesta situació, com qualsevol català que tingués una mica de seny. El 155 és una conseqüència del que va passar unes setmanes abans. Tot comença el 6 i 7 de setembre, que va ser la causa de tot plegat. Es van aprovar unes lleis que van fer saltar pels aires la constitució, l'estatut,..que anaven en contra dels informes del Consell de Garanties Estatuàries, –un organisme català. També anaven en contra dels lletrats del Parlament. Es van vulnerar les garanties i els drets dels diputats que no érem independentistes. El 6 i 7 de setembre va ser un punt d'inflexió. A partir d'aquí tots sabem la correlació de fets que hi va haver: la declaració d'independència que va durar 8 segons, que es va deixar en suspens, que es va tornar a reactivar, la fugida del president de la Generalitat a Brussel·les...és a dir hi va haver tota una deriva que va acabar amb l'aplicació del 155, que no deix de ser res més que un mecanisme constitucional, que preveu la pròpia constitució, per aquells casos que les comunitats autònomes facin actuacions que no corresponen a l'ordre constitucional. Això passa aquí i a totes les constitucions del món. Sempre hi ha un mecanisme per tornar a vertebrar la realitat constitucional. No va ser fàcil aquella aprovació com totes les causes que van portar a aquesta nefasta conseqüència.
–Com ha viscut, personalment, la situació d'aquells mesos a Valls?
–No ha estat fàcil personalment. He rebut atacs, insults,...he rebut amenaces per les xarxes, no en persona. Per un altre costat he rebut mostres d'afecte i suport de persones, que de vegades són les que menys criden. Quan et troben et diuen que 'ho esteu fent molt bé', 'posant seny a aquesta situació', 'això és un disbarat el que està fent el PP i els altres',...Això reconforta i ajuda molt en uns moments difícils en l'àmbit personal.
–Vostè com a diputada al PSC al Parlament, com resoldria el problema polític entre Catalunya i Espanya?
–Per nosaltres la sortida és un acord. La millor situació és seguir a l'Estat espanyol; un Estat espanyol que reconegui les competències a Catalunya. Hem de veure quines competències tenim i com les tenim reconegudes, i a més a més blindar-les d'alguna manera, perquè possibles canvis de govern no les vagin rascant. Per nosaltres, important: les competències, un finançament just, unes inversions que permetin créixer l'economia del país, i fonamental, el respecte a les nostres institucions, a la nostra llengua i a la nostra cultura. Creiem que si aconseguim aquest acord amb el govern de l'Estat, que crec que és possible amb el govern socialista, serà la manera de desencallar aquesta situació.
–Creu que s'acabaran aprovant els pressupostos de l'Estat espanyol?
–Esperem que si. Seria molt trist que s'apuntessin a la situació de 'cuanto peor mejor'. Aquests pressupostos de l'Estat signifiquen molts diners de més que poden venir a Catalunya. I que poden venir a Catalunya per serveis públics, per millorar la sanitat, per millorar l'educació, per habitatge,...Si aquests pressupostos no es poden tirar endavant, difícilment es podran dur a terme bona part d'aquestes mesures que són molt importants pel país. Esperem que els independentistes també tinguin aquesta visió del que més li convé a Catalunya en aquests moments i aprovin els pressupostos.
–Com viu la situació dels presos polítics i dels exiliats, i també, la situació del vallenc Cèsar Puig que està acusat de sedició i organització criminal?
–Nosaltres ja hem dit moltes vegades que la presó preventiva era totalment excessiva i que no s'havia de produir. També hem dit que alguns tipus penals que s'han imputat a les persones que estan preses i encausades eren excessius. Creiem que aquestes persones no haurien d'estar en la situació que estan. Dit això, el que hem de fer és deixar que la justícia treballi i no interferir. Nosaltres fem la nostra tasca política i que la justícia faci la seva tasca.