Aquestes festes nadalenques he tingut l'oportunitat de veure una obra de teatre a Palma de Mallorca que va passar pel Festival Grec de Barcelona i per la Biblioteca de Catalunya l'any passat.
Es tracta de 'Rostoll cremat' un text escrit i interpretat per - un dels dramaturgs i intèrprets més potents de Mallorca, en tots els sentits - que reflexiona àmpliament i des de múltiples vessants sobre la redefinició del model turístic del segle XXI.
A partir de l'adaptació de la rondalla tradicional mallorquina d'en Joanet de sa Gerra, l'obra tracta de l'ambició, la cobdicia, l'idealisme i l'inconformisme en termes generals seguint la trajectòria humana, vital i familiar d'una família mallorquina fins a arribar a l'actualitat, quan el model turístic que va omplir les platges de l'illa de la calma de visitants durant el segle XX ha anat evolucionant cap a una dinàmica turística més descentralitzada i repartida entre tothom qui es mogui una mica bé, sigui de la Serra, de Santanyí o de Petra.
A la segona dècada del segle XXI i amb la tecnologia al servei del món, tothom qui tingui un pis buit al centre de Palma, una casa en algun dels pobles de la Part Forana o una masieta al cor de la Mallorca rural pot convertir-ho en establiment de lloguer turístic i treure's una considerable xifra de diners anuals extra, llogant-ho per dies, setmanes o mesos. En temporada alta s'arriben a pagar petites fortunes per uns dies enmig del paradís mallorquí, ja sigui a la platja, a la vall o a la muntanya que allà, com a Tarragona, tenen de tot a menys de mitja hora de cotxe.
La democratització dels beneficis que aporta el turisme més enllà dels hotels i els càmpings no és patrimoni exclusiu de les Illes Balears. A Tarragona també han proliferat com a bolets els apartaments turístics, les cases rurals, les cases de pobles que es lloguen per al turisme o l'oferta de llocs per venir aquí via plataformes com Airbnb, Booking o similars.
I aquí resideix el debat en què 'Rostoll Cremat' planteja més preguntes que respostes i un ampli ventall de punts de vista que van més enllà del 'Tourists go home' o del pur mercantilisme especulatiu sense cap consciència ambiental o de protecció del territori. El rostoll és signe de fertilitat, d'abundància i d'esforç per haver produït fruit però també és l'únic que queda després d'haver-lo recollit tot.
Sense ser assimilable el model econòmic tarragoní, en què la indústria juga també un pes rellevant, al model econòmic mallorquí, on el turisme ha esdevingut durant les últimes dècades pràcticament l'única alternativa a l'agricultura, l'essència del debat i les qüestiones que se'n deriven són les mateixes:
Qui pot negar el dret d'algú a treure's un sobresou (o un sou directament, que el dia a dia de moltes famílies és complicat) llogant una propietat privada per a ús turístic en comptes de posar-la al mercat de lloguer d'habitatge convencional?
Quin mal hi ha en què tothom pugui menjar-se un bocí del milionari pastís de turistes que cada dia arriben a casa nostra? Fins on ha d'arribar la regulació d'aquest tipus d'establiments? És preferible pels nuclis antics de les ciutats tenir un pis buit i en mal estat que reformar-lo i posar-lo al mercat de lloguer turístic?
I a l'entorn rural, millor tenir el tros heretat dels avis pràcticament en ruïnes que mirar de rehabilitar-lo i que en gaudeixin setmanalment els turistes que busquen sol, bon clima i passejar en bicicleta pel camp? On són els límits de l'administració per dir què es pot i què no es pot fer amb un immoble privat?
Per contra, cadascú busca la seva porció de benefici però el cost extra de tenir milers de turistes aquí a escala mediambiental i en serveis qui el paga? Tothom? I el medi ambient, pot resistir una allau de persones a les platges o als boscos cada any? Tenim prou recursos per tanta gent?
És just que les ciutats s'omplin de pisos disponibles pel turisme quan hi ha una evident manca d'habitatge assequible per viure i quan la gent jove ha de marxar pels preus desorbitats dels lloguers?
'Rostoll cremat' en parla, de tot això. I ho fa sense deixar-se res al tinter; amb humor, amb monòlegs d'una profunditat i d'un sentit comú que emocionen i amb un catàleg impagable d'expressions lingüístiques d'un mallorquí que, com també passa aquí amb el català, s'ha de reivindicar constantment per augmentar-ne l'ús habitual i evitar que s'acabi perdent, que allà les coses no estan gaire millor.
I per acabar, un detall que em va acabar d'arrodonir el dia. Sortint de 'Rostoll Cremat' del Teatre Principal de Palma vaig veure que la pròxima obra que es programava al teatre - precisament s'està fent aquest cap de setmana - és 'Les variacions Bildelberg', del tarragoní Oriol Grau i que aquí hem pogut gaudir des de la màgica i encantadora Sala Trono. La cirereta del pastís d'una nit de teatre immillorable.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]