Després d’una quarantena de més de cinquanta dies, amb tot d’opinadors i analistes fixant-se en cada detall, amb estats d’alarma, fases de desconfinament i molts pastissers casolans, res del que puguem dir de la situació actual serà innovador, excepte les experiències personals.
Així, del marc general, a dia d’avui ja s’ha dit tot: de l’inicial i imprevisible afany per apoderar-se de tones de paper de vàter, als gimnasos improvisats que han ocupat els menjadors de les cases; de la fal·lera per la farina i el llevat que encara ara costa de trobar en molts prestatges de supermercats, a l’incomprensible augment de visualitzacions de pel·lícules d’ambientació distòpica a les mil plataformes; de les crítiques generalitzades inicials a la prudència del Mobile World Congress, a la recerca de gossos de peluix per poder sortir a passejar.
Tot i que tot just és d’aquesta setmana, a hores d’ara tampoc seria novetat parlar de la gran quantitat de runners improvisats que han aparegut aquests darrers dies, cansats, suposo, de fer quilòmetres anant i venint pel passadís, de la cuina a l’habitació, i viceversa, o de no moure’s de lloc després d’hores dalt de la bicicleta estàtica. Sabem també que amb l’arribada del bon temps, balcons i terrasses s’han convertit en autèntics solàriums. Segur que mai, a Tarragona, s’havia vist tanta gent als balcons. Tampoc és d’això del que us vull parlar.
El meu primer article d’opinió d’El Fòrum de Tarragona Digital vull dedicar-lo al DJ anònim que al llarg d’aquests dies de confinament ens està animant el que podrien ser uns dies encara més grisos. A més, a base de constància, la música ens ha marcat l’horari de les pauses laborals del matí i la tarda, com si d’un campanar medieval es tractés, ideals per a un descans ràpid o un berenar melancòlic, abans de tornar a la feina, això és, a les múltiples pantalles del teletreball.
Desconec l’operatiu logístic, però la qüestió és que a les 12h i a les 18h —tot i que a les tardes, amb més flexibilitat— un veí d’algun edifici proper ha assumit la responsabilitat col·lectiva, amb molt d’encert, d’animar els veïns de la zona. Amb molta energia i sense pressupost assignat, és clar.
Coneixedor d’un context anímic i social difícil, que mai havíem viscut fins ara, el nostre discjòquei particular ha elaborat un fil musical divers, per amenitzar la jornada de tots els públics, amb novetats diàries i temàtiques segons el calendari de dies significatius, incloent alguns clàssics catalans de tota la vida i una picada d’ullet a cançons infantils o populars de diversos orígens. Bona tria, sí senyor!
A part dels aplaudiments de les 20h, doncs, al migdia i a la tarda, entre cançó i cançó, els aplaudiments tampoc es fan esperar. Així, i malgrat els calendaris que s’anuncien, no sabem del cert la durada de tot plegat. El que si que sabem és que gràcies a la música, potser aquests dies no podrem fer de la vida una festa, però sí que podrem animar-nos una mica tots plegats.
Serveixi aquest primer article, doncs, per agrair la creativitat i l’acompanyament musical altruista del que ja s’ha convertit en el nostre dj de capçalera.
Moltes gràcies!