El Guillem Colomer dona instruccions als operaris, que fan un forat amb la màquina trepadora a les escales de l'església de Sant Feliu de Constantí. Un cop fet el forat amb la mida exacta, hi col·loquen una placa amb colors blaus i ocres on s'hi pot llegir «Parròquia de Sant Feliu, Constantí 1911-1919». Malgrat estar tancada des de fa tres anys, el temple amaga diverses obres i intervencions de l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol.
Tarragona, Vallmoll, Constantí, Roda de Berà, Montferri, Creixell, La Masó, Renau, Vistabella, Bràfim, el Vendrell, o els Pallaresos són alguns dels municipis que amaguen autèntiques joies de Jujol. Obres d'art desconegudes per bona part dels mateixos tarragonins i tarragonines, que volen sortir a la llum per reivindicar el llegat de l'arquitecte. Així neix el projecte 'Territori Jujol', una ruta per conèixer setze de les obres de l'arquitecte al Camp de Tarragona.
La iniciativa és finançada per la Diputació de Tarragona i impulsada per Roger Miralles, professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va convocar el concurs per al «disseny de la senyalística de la ruta Territori Jujol» i per Guillem Colomer, de l'oficina d'arquitectura COFOarchitects, creador de la proposta guanyadora en aquest concurs.
«Qui conegui l'arquitectura de Jujol, veurà el Camp de Tarragona d'una manera diferent»
L'arquitectura de Jujol i el paisatge del Camp de Tarragona estan estretament lligats, i és precisament aquest l'objectiu del projecte 'Territori Jujol', el de mostrar l'evidència aquesta vinculació, realçant el llegat de l'arquitecte al nostre territori. L'obra al Camp de Tarragona és extensa, rica, sorprenent i sobretot diversa, tant en mida, materials o tècniques. Aquest lligam, a més, és molt útil per entendre les obres com conjunt unitari: «Totes les obres acaben generant una unitat arquitectònica», remarca Guillem Colomer.
La idea és donar a conèixer un Jujol que no es coneixia en el seu origen. «Qui conegui l'arquitectura de Jujol, veurà el Camp de Tarragona d'una manera diferent», afirma Roger Miralles. La natura, paisatge d'aquesta terra i els seus colors —amb el blau, el verd i l'ocre com a símbol— són la vertadera inspiració de Jujol.
En tot el Camp de Tarragona s'hi troben multitud d'obres de Jujol, amb una seixantena de comptabilitzades. La majoria són intervencions, esglésies en pobles petits, o d'altres de més conegudes com el Teatre Metropol de Tarragona o la Casa Bofarull dels Pallaresos, inclosos en la ruta. Els impulsors apunten que la manca de recursos amb què van ser realitzades, juntament amb la posterior falta de conservació, han convertit aquestes obres en un llegat jujolià molt fràgil i, fins i tot, exposat al perill de desaparició en alguns casos. Un altre dels objectius de la ruta, doncs, és protegir i preservar aquest patrimoni jujolià, fent-te difusió.
Setze obres repartides pel Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès
Les setze obres seleccionades per aquesta primera fase són el Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el Gremi de Pagesos a Tarragona, l'Ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll, la Parròquia de Sant Feliu de Constantí, la Capella de Mas Carreras i l'Església de Sant Bartomeu a Roda de Berà, l'Ermita de Montserrat a Montferri, l'Església de Sant Jaume a Creixell, la Parròquia de Santa Magdalena a Bonastre, l'Ermita de la Mare de Déu de Lloret a Renau, l'Església del Sagrat Cor a Vistabella, la Font Sortidor a Bràfim, l'Església de Sant Salvador al Vendrell i la Parròquia de Sant Salvador i la Casa Bofarull als Pallaresos.
Els impulsors volen que la ruta sigui molt col·laborativa i participativa, i animen als visitants a compartir les seves imatges i opinions a través de l'etiqueta #TerritoriJujol i @TerritoriJujol a les xarxes socials Instagram, Facebook i Twitter.
L'ànec de Jujol senyalitza les setze obres
Per tal d'identificar els setze espais de la ruta, s'ha recuperat el disseny de què hauria sigut una rajola hidràulica característica de Jujol. Es tracta de la recuperació del disseny d'un ànec a partir d'un primer esbós de Jujol del 1908. Miralles i Colomer remarquen que s'ha sigut el més rigorós i fidel a l'original tant i com ha sigut possible.
Un cop recuperat el disseny de la rajola, s'ha dividit en setze fragments, i cadascun està assignat a una de les setze obres de la ruta. Cada fragment de la rajola ja està col·locada a davant de cada obra. Els visitants, que tindran una quartilla, podran segellar cada un dels setze espais cada cop que visitin una obra, fins a completar el dibuix complet de l'ànec de Jujol.
Guillem Colomer, encarregat del disseny de la senyalística de la ruta, ha remarcat que la seva idea era que «entre tots poguéssim participar del patrimoni de Jujol i del plaer de descobrir-lo, i que tothom pugui sentir-se'n partícip». El senyal escollit «té molta potència, com tota l'obra de Jujol». A més, Colomer explica que un aspecte interessant és que «pensàvem que Jujol havia fet un dibuix que fins ara es considerava que era una cosa amorfa, però ara hem descobert que és un ànec. El fet d'haver-ho descobert ens serveix per reivindicar el fet que Jujol s'hauria d'estudiar més amb cura i valorar més el patrimoni jujolià i aproximar-nos-hi d'una manera més rigorosa, ja que encara hi ha molt per descobrir.
Miralles i Colomer afirmen que ara per ara la ruta està dissenyada perquè es pugui fer amb dos dies amb cotxe, ja que les obres, malgrat estar totes ubicades al Camp de Tarragona, estan separades per diversos quilòmetres, tot i que es preveu que més endavant es puguin dissenyar recorreguts a peu o en bicicleta. «És una ruta senzilla, però demana la implicació de qui la fa, s'ha de ser actiu», explica Roger Miralles. El visitant haurà de buscar les obres per conformar la ruta i, a través del mòbil podrà llegir la descripció corresponent a la pàgina web de 'Territori Jujol'.
A les nostres comarques s'han pogut comptar fins a 64 obres de Josep Maria Jujol, tot i que en aquesta primera fase del projecte 'Territori Jujol' se n'han seleccionat un total de setze. Els impulsors del projecte es mostren optimistes i tenen la intenció i il·lusió que, al llarg del temps, la ruta es vagi ampliant fins a integrar la seixantena d'obres jujolianes tarragonines.