L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com l'estat de complet benestar físic, psíquic i social, i això avui implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per tant, la salut mental és inseparable de la salut general d’una persona i per aquest motiu és important prestar serveis d’alta qualitat per a les persones que pateixen un problema mental, però no és suficient ni sostenible només tractar els problemes i els trastorns mentals quan es presentin, sinó que les solucions prolongades per millorar la salut mental amb estratègies de prevenció i promoció de la salut han de ser una prioritat.
La greu situació sanitària, econòmica i social que ha provocat la pandèmia ha deixat al descobert, encara més, les necessitats i la importància que té la salut mental i les mancances del sistema. El confinament, segons dades de la Federació de Salut Mental de Catalunya, va provocar estralls en el benestar emocional de tots els ciutadans i l’estrès posttraumàtic es va triplicar. La pandèmia ha afectat de manera molt dura a alguns col·lectius, especialment als joves, a les persones grans per la manca de contacte i empitjorada amb la seva desconnexió i agreujada amb la seva soledat mai desitjada, entre molts altres exemples.
La salut emocional també és un dels indicadors de benestar i qualitat de vida, i la pandèmia ens ha passat factura. Les pors, l’angoixa i el desànim han guanyat molt de terreny i ho hem de revertir. Sense dubte, cal prevenir i afrontar els problemes de salut mental i s’han de posar a sobre la taula les conseqüències que s’hi relacionen com la discapacitat, l’exclusió social, l’estigma i sobretot, acabar amb les desigualtats. La salut mental, com deia, forma la base del benestar i el funcionament efectiu de l’individu i la comunitat i un dels determinants més evidents de la salut mental és la pobresa.
El Mes de la Salut Mental és una oportunitat per a reivindicar que ens cal un model de salut mental comunitària. Necessitem un model de mirada àmplia, transversal, orientat a la recuperació de les persones i fonamentat en la protecció dels drets. Un model que garanteixi respostes adients a necessitats múltiples, de salut, socials, educatives, d’inclusió i d’ocupació.
Des de l’Ajuntament de Tarragona ens bolquem amb el Mes de la Salut Mental perquè som conscients d’aquesta realitat i ho fem amb un ampli programa que s’allargarà tot el mes d’octubre amb més de 25 activitats, organitzades conjuntament amb entitats de la ciutat. Des d’aquí m’agradaria donar el meu reconeixement a les associacions i entitats que treballen intensament impulsant iniciatives molt valuoses de suport social que s’han posat al servei de la ciutadania per a millor la seva qualitat de vida.
Per cloure, i això ho dic com a consellera de Salut Pública i també com a metgessa que treballa amb persones amb problemes de salut mental, des de l’Ajuntament de Tarragona sempre estarem al costat de les iniciatives que lluitin per la integració de persones amb problemes de salut mental, per combatre les desigualtats i l’estigma, per la visualització de les persones que pateixen alguna malaltia mental al conjunt de la societat i sobretot per la defensa dels seus drets i per la millora en l’atenció i els recursos en salut mental. Un cop més, reivindiquem un ambient de respecte i protecció dels drets civils, polítics, socioeconòmics i culturals de totes les persones. Tot això és fonamental per a la promoció de la salut mental.
Cinta Pastó és consellera de Salut de l’Ajuntament de Tarragona