El Nadal és per gaudir-ne i, moltes vegades, per fer balanç de l'any que s'acaba. Aquesta vegada, si mirem enrere, per descomptat, veiem duresa pràcticament cada mes d'aquest 2020. La pandèmia del coronavirus ha remogut Espanya i el món sencer, obligant tothom a adaptar-se a una nova situació, totalment desconcertant per a tots, a més de fer front tots a la gran por de perdre la salut, i patint moltes famílies la pèrdua dels seus per culpa del virus.
Salvador Illa, ministre de Sanitat, també ha aprofitat aquest cop per fer balanç de la gestió de la crisi sanitària. Després de gairebé un any al càrrec, Illa no ha desaprofitat l'ocasió per fer autocrítica i reconèixer que, per descomptat, s'han comès errors. El ministre ha qualificat la pandèmia de «terrible» però, tot i amb els complicats moments viscuts, Illa assegura que tornaria a posar-se al capdavant de Sanitat si pogués tornar enrere. «No me'n penedeixo», assegura en una entrevista amb Efe.
A més, deixa clar que ho ha fet «el millor que ha pogut». Després de gairebé un any sencer prenent decisions davant de la Covid, Illa ja pensa a més en els projectes que li prepara el 2021 al capdavant del departament que dirigeix des del 13 de gener, per dur a terme quan el coronavirus deixi d'acaparar una mica totes les atencions.
Pel que fa a la relació que Sanitat ha mantingut amb les comunitats autònomes, Illa assegura que no ha volgut entrar en mantenir disputes amb cap comunitat autònoma, tot i que, en alguna ocasió, diu, alguna ho hauria intentat. «La meva bel·ligerància se centra únicament contra el virus. La resta, ni un minut».
«Hi ha qui porta interessat des del primer dia, més que a combatre el virus, a combatre el govern espanyol; ja s'ho faran. Nosaltres volem fer una avaluació constructiva, serena, pausada i que ens doni pautes d'actuació de cara al futur», afegeix el ministre sobre les crítiques.
«Tothom va arribar tard, també Espanya»
Està clar que el virus va arribar de cop i volta sorprenent a tots, també a les autoritats, que es van veure obligades a prendre mesures segons com evolucionava la pandèmia i la informació que a poc a poc arribava del sector científic, però moltes vegades sense saber cap a on anava la pandèmia i fins i tot havent de fer marxa enrere en algunes ocasions.
Illa recorda que qualsevol decisió presa, en aquell moment, es creia «correcta i adequada». A més, opina que valorar ara les mesures preses en la primera onada no és «honest», tenint en compte que han passat mesos i que les dades han anat donant més pistes que no es tenien en un primer moment.
«Tothom va arribar tard, també Espanya», reconeix el ministre de Sanitat. Però, tot i «anant tard i cometent errors, vam ser també els primers a reaccionar», ha volgut recordar, en al·lusió a l'estat d'alarma que van decretar a Espanya en la primera onada, que significaria el confinament de la població dos dies després que l'OMS declarés el coronavirus una pandèmia.
En aquell moment encara faltava per arribar, segons Illa, un dels moments més complicats fins al moment: el pic del virus a finals de març. Però el ministre tampoc oblida quan va ser necessari limitar l'assistència als funerals de les víctimes que s'anava cobrant el coronavirus, provocant una enorme sensació de buit sumada al dolor de la pèrdua d'un ésser estimat: «Si ja és molt dolorós perdre a un ésser estimat, no poder-te acomiadar d'ell, no poder-lo acompanyar, multiplica aquest dolor».
En definitiva, Illa té clar que la pandèmia ha tret «el millor de nosaltres mateixos, i de vegades també el pitjor». Recorda l'enorme solidaritat que ha sortit a la llum, per exemple: «Hi ha hagut coses que posen la pell de gallina, perquè hi ha hagut reaccions molt espontànies en un moment de molta duresa, en què tothom ha entès que calia tornar a descobrir aquesta dimensió comunitària i que no vivim aïllats». El coronavirus ens ha canviat a tots, també al ministre de Sanitat.