Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla general del jaciment la Ferradura-els Castellets d'Ulldecona amb mostres visibles d'haver estat foradat i malmès.

Salvem Lo Montsià i GEPEC-EdC demanen un pla estratègic de polítiques extractives a Ulldecona

L'Ajuntament comparteix la preocupació per «trobar l'equilibri» entre la preservació del patrimoni i les activitats

Salvem Lo Montsià i GEPEC-EdC reclamen que s'elabori un pla estratègic d'activitats extractives a Ulldecona (Montsià) consensuat entre sindicats, entitats municipals, partits polítics, persones interessades i Ajuntament. L'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, ha assegurat que comparteixen la preocupació per «trobar l'equilibri» entre les activitats extractives i la preservació del patrimoni i el paisatge. Les entitats es mostren molestes per la situació actual i denuncien que el llegat patrimonial, cultural i paisatgístic del municipi «està sent arraconat». L'Ajuntament assegura que fa «passos» en benefici dels diferents sectors i ha ampliat la protecció de l'àmbit dels jaciments arqueològics del municipi.

Les entitats ecologistes assenyalen algunes activitats a Ulldecona, d'extracció d'argiles, pedra i marbres, que consideren «incompatibles» amb la preservació del patrimoni històric i paisatgístic del municipi de Montsià. Demanen que s'investiguin presumptes irregularitats en aquests negocis i que es reguli un perímetre de protecció per als jaciments arqueològics.

En l'últim ple municipal, el consistori ha aprovat la modificació de les normes subsidiàries, iniciat el 2018, per augmentar la protecció dels jaciments arqueològics i paleontològics. L'acord delimita franges de protecció de 300 metres on no es poden fer «canvis morfològics del terreny». La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre ha de fer l'aprovació definitiva. Salvem Lo Montsià i GEPEC-EdC reclama que el perímetre sigui d'entre 1 i 1,5 quilòmetres.

Les entitats també recriminen a l'Ajuntament que no s'hagi fet «cap pas» en la proposta de declarar la falda de la serra del Montsià com a BCIL (Bé Cultural d'Interès Local), presentada fa quatre anys amb 1.800 signatures de suport. «Anem fent passos en benefici dels diferents sectors en aquest aspecte. Les competències municipals són les que són i actuem en funció d'això. Treballem per protegir àmbits i la prova és l'últim acord per protegir els jaciments», ha defensat l'alcaldessa.

D'altra banda, Salvem Lo Montsià i GEPEC-EdC denuncien que la fase de l'activitat MARIA2 de Marbres Sénia estava en funcionament abans de rebre els permisos. Segons expliquen les entitats, en el tràmit de suficiència, l'abril de l'any passat, l'empresa els va respondre a la sol·licitud de dades complementàries, amb imatges de satèl·lit del 2017 on es veurien finques explotades, un any abans de sol·licitar permisos, al barranc del Capellà. Territori i Sostenibilitat els ha comunicat l'obertura d'un expedient sancionador.

Un altre greuge que comparteixen les entitats i l'Ajuntament d'Ulldecona són els perjudicis i problemes que suposa el pas de vehicles de gran tonatge per l'interior del nucli urbà. L'any 2007, el consistori va rebutjar el traçat que plantejava la Diputació de Tarragona per fer un cinturó de circumval·lació a la TV-3313, cap a Godall. L'alcaldessa Núria Ventura ha remarcat que tot i el desacord de fa deu anys amb el traçat, aquesta circumval·lació «fa falta perquè els camions passen per dins del poble per anar Godall i crea uns conflictes importants». «Els carrers no són prou amples, ha calgut reestructurar la circulació a l'entrada del poble per evitar problemes, però no afecta una empresa o una altra, afecta a tots els veïns del municipi», ha dit.

En canvi, les entitats ecologistes rebutgen que es destinin «diners públics per a una obra provocada per una activitat privada» i lamenten que l'Ajuntament hagi autoritzat «una nova activitat extractiva», fet que Ventura nega. El que ha aprovat el consistori en l'últim plenari és un contracte de lloguer de 15 anys prorrogables amb una de les empreses que ja treballa des de fa més de 150 anys als terrenys llogats. Finalment, les entitats demanen que es vetlli pel compliment de la legalitat en aquestes activitats i que es faci una «correcta restauració de les finques explotades».