L’escenari al Congrés era, si més no, intrigant. Després de mesos de discrepàncies i d’una campanya marcada per la causa catalana, els presos electes es trobaven cara a cara amb tots els seus adversaris polítics. De moderats a extremistes, Junqueras, Rull, Turull, Sánchez, al Congrés; i Romeva, al Senat; van participar d’una jornada frenètica i marcada des del primer moment pel simbolisme.
El simbolisme, per exemple, de Junqueras dirigint-se a Sánchez com a «presidente» i llençant-li un missatge clar: «Hem de parlar». La intenció del líder republicà, però, xocava amb el ‘no’ que dies abans el seu partit i Junts per Catalunya havien emès per barrar-li la presidència del Senat a Iceta. La demanada de suspensió «immediata» dels diputats de la fiscalia —petició que ja havia fet el govern, en mans de Carmen Calvo— no fa més que estirar encara més la corda l’endemà que l’ambient al Congrés fos per moments irrespirable. I tot plegat en un context electoral que fa que els partits independentistes pensin més en el curt termini que en bastir acords a Madrid.
«Hem de parlar»
Ras i curt. Un any i mig després del seu empresonament, Junqueras va fer el que totes les càmeres esperaven i va anar directe a saludar Sánchez després de la primera votació. Si bé és cert que la realització va optar per esquivar-ho, també ho és que les fotografies acrediten una conversa que va ser el primer tast del diàleg que busca Esquerra Republicana. Caldrà veure si aquesta aposta de Junqueras és pensant en les eleccions de diumenge, o esdevé real.
Segons relata ‘ABC’, Junqueras, acompanyat per Gabriel Rufián, va pujar fins la posició d’un Pedro Sánchez que, en escoltar la petició de diàleg del republicà, va comentar: «No em molesta que em donis la mà, ho hem d’intentar. Està bé, ja en parlarem, no et preocupis». El context, tot i això, sempre és important i Pedro Sánchez considera que els partits independentistes catalans no poden atorgar l'estabilitat parlamentària (sobretot després del no a Iceta i recordant que van tombar els pressupostos tot i la despesa prevista per a Catalunya), necessària per fer front a la tensió que els partits de dretes aportaran durant el mandat. Per això mateix Sánchez no va amagar les seves cartes tendint la mà a Podem i PNV.
Negacions a banda, l’acció de Junqueras arriba despres que Sánchez piqués l’ullet a Catalunya amb la designació de Batet com a presidenta del Congrés, i Cruz com a president del Senat.