Un total de 3.183 veïns del municipi de Santa Bàrbara (Montsià) estan convocats aquest diumenge a una consulta popular sobre la instal·lació d'una planta de compostatge de fems d'aviram a quatre quilòmetres del nucli urbà.
El projecte, que es va començar a gestar a finals de 2019, ha aixecat un enrenou considerable a la població, que majoritàriament va tenir coneixement de la instal·lació prevista fa pocs mesos. La plataforma veïnal per combatre el projecte alerta que l'activitat pot afectar l'aqüífer de la plana de la Galera. El govern municipal de Santa Bàrbara s'ha compromès a respectar el resultat de la consulta i actuar en conseqüència, però admet que en l'estat actual de tramitació pot resultar complicat frenar-lo legalment.
«Vols que s'instal·li una planta de compostatge i de gestió de residus i dejeccions ramaderes, que estaria situada al punt quilomètric 4,2 de la carretera T-1025 que va de Santa Bàrbara al Mas de Barberans?». Aquesta és la pregunta que l'Ajuntament, emparant-se en la Llei de consultes populars de la Generalitat, formula a prop de 3.200 veïns del municipi —majors de 16 anys— aquest diumenge després d'uns mesos de debat i controvèrsia públiques. Tot i que el consistori havia tingut coneixement del projecte a mitjan 2020 i havia donat llum verd a diversos tràmits, la majoria del veïnat no el va conèixer fins el mes de gener passat.
El cel tapat i la pluja intermitent de primera hora del matí no semblaven animar la participació. De fet, durant les dues primeres hores i mitja de votació —la mesa situada a l'Smart Centre ha obert a les nou del matí i es tancarà a les vuit del vespre— havien votat 132 persones, poc més d'un 4% del cens. Unes xifres que han millorat progressivament amb el temps més benigne i la proximitat del migdia. «Esperem una participació ben alta i que el poble parli, per això s'ha convocat la consulta», ha explicat Jordi Gisbert, veí del poble, just després de votar.
La consulta popular, condicionada per l'actual situació de pandèmia —a banda de les dues persones de la mesa, l'Ajuntament ha mobilitzat un agent covid i la guàrdia municipal— s'ha organitzat en el marc de la Llei de consultes populars de la Generalitat i la seva convocatòria es va publicar al DOGC. La plataforma veïnal que s'oposa el projecte i l'associació Amevesaba —creada arran del conflicte— confien que el no s'acabarà imposant.
«Esperem que això suposi un abans i un després i que el resultat arribi a l'empresa, que sàpiguen que els veïns de Santa Bàrbara no volen aquest tipus d'empreses al seu terme municipal», ha apuntat Enric Lange, el portaveu de la plataforma. Demanen a la promotora Ecomposta de l'Ebre que retiri el projecte si el resultat acaba sent no. Els veïns assumeixen però, que en l'actual moment de tramitació l'Ajuntament podria veure's obligat a donar la llicència d'obres si no es vol enfrontar a querelles per prevaricació o indemnitzacions milionàries.
Lange recorda que hi ha regidors que no s'han pronunciat, si bé durant els últims mesos el posicionament contrari dins del consistori s'ha acabat imposant. Per això ha animat que, arran del resultat d'aquest diumenge, clarifiquin el seu posicionament i actuïn en conseqüència. «Si han de signar —donar els permisos per al projecte— els convidem que ho facin però també que presenti les al·legacions que van fer com Ajuntament per tirar endavant el projecte», ha remarcat el mateix portaveu, que veu en la consulta un posicionament del poble sobre el tipus de projectes i iniciatives que pot acollir el terme municipal.
Oposició dins de la legalitat
L'alcalde de la població, Antonio Ollés, ha reiterat que el consistori, en el cas que s'acabi imposant el no, farà «tot el que sigui, dins de la legalitat, per frenar aquest projecte». «Estudiarem tots els procediments que sigui possible fer, però no farem coses il·legals, com em van proposar, com és amagar el projecte dins d'un calaix», ha advertit. Recorda que existeix la possibilitat de presentar recursos o efectuar noves al·legacions.
Ara com ara, la planta per tractar 25.000 tones anuals de fems procedents de granges d'aviram per convertir-los en compost orgànic per a l'agricultura es troba essencialment pendent de l'informe integrat de la Ponència Ambiental per aconseguir la llicència ambiental. «L'Agència de Residus de Catalunya ha fet un requeriment de tretze punts a l'empresa perquè clarifiqués aspectes tècnics. L'empresa ja ha respost i els pròxims dies o setmanes arribarà l'informe integrat. Si és favorable, no tindrem més opció que signar perquè es pugui instal·lar», ha reconegut Ollés.
Les organitzacions veïnals remarquen que no s'oposen directament a la planta de compostatge però alerten que la ubicació escollida, sobre l'aqüífer de la plana de la Galera, posa en perill els recursos hídrics subterranis. Argumenten també que després de l'abocador del Mas de Barberans, la zona ja ha complert la seva quota pel que fa a projectes amb efectes ambientals potencialment perillosos.
«No em sembla bé: són molts residus i no ho trobo bé», apunta Carlos Ferré, davant del local electoral. «Penso que tindrà un efecte negatiu: l'aire ve de dalt i Santa Bàrbara quedarà contaminada pels olors. A banda dels nitrats al terra», declara Gisbert, qui reconeix que la tramitació està avançada i la consulta s'hauria d'haver convocat abans. Demana al govern municipal que sigui conseqüent amb el resultat. «Qui està davant és qui pren decisions, té la responsabilitat i les ha d'assumir», tanca.
La promotora no es pronuncia
Consultada per l'ACN, l'empresa Ecompost de l'Ebre ha declinat pronunciar-se sobre la consulta. Segons els seus assessors tècnics, la planta de compostatge s'ha situat en aquesta zona per gestionar i transformar els fems que produeixen les nombroses granges d'aviram existents, evitant així el seu abocament i episodis de contaminació. Neguen l'ús de purins i argumenten que, en el seu disseny, les instal·lacions preveuen la gestió d'aigües pluvials en casos de forta precipitació. Segons l'empresa, el compost orgànic obtingut seria utilitzable en l'agricultura ecològica i que es tracta d'un producte del qual no existeix actualment oferta al territori, fet que obliga a transportar-lo encarint el seu preu final.