La situació a Espanya i, sobretot, a Catalunya cada vegada empitjora. Els positius per coronavirus augmenten dia rere dia, i sembla que ningú faci res al respecte. Els ciutadans seguim amb el nostre dia a dia, sense una preocupació excessiva pel fet que la xifra sigui preocupant i que poguem tornar a estar en alerta sanitària. Però els qui sí ho estan patint amb més intensitat aquests dies són els treballadors del sector sanitari, en especial, als Centres d'Atenció Primària (CAP).
Segons publica 'La Vanguardia', els CAP estan desesperats. «No podem deixar de fer la nostra activitat diària per a centrar-nos només en la Covid-19. I no arribem. Els hospitals van tancar serveis per a dedicar plantes senceres als infectats, però nosaltres hem de continuar fent baixes, informes per al traumatòleg i tota l'atenció. Als crònics, als majors amb múltiples malalties, al deprimit... Amb la diferència que ara no podem dir-los 'escolti, això ara no toca, el seu tap a l'oïda o l'analítica anual hauran d'esperar, estem en emergència'. És que ningú li ho ha advertit», apunten els treballadors d'un dels Centres de l'àrea metropolitana de Barcelona.
«Ha tornat l'exigència com si no passés res, com si tot fos normal»
Els pacients no són conscients que tot ha canviat i que ara ja no es pot acudir al CAP sense haver trucat abans. Aquí és on comença una picabaralla entre l'usuari amb males cares i preguntant el perquè no el poden atendre i els sanitaris mossegant-se la llengua.
«Volem que li ho expliquin a la gent, perquè ara sembla que la por hagi desaparegut i ha tornat l'exigència com si no passés res, com si tot fos normal», explica una metgessa de família al mitjà citat.
A banda de les exigències que pateixen per voler-ho tot 'aquí i ara', també es veuen molt pressionats en fer de mur contenidor del rebrot. És des d'allà on tracten a tots els pacients, els hi fan el seguiment, intenten evitar hospitalitzacions per no col·lapsar el sistema...
Des del passat divendres, tots els Centres d'Atenció Primària ja compten amb un o dos 'Gestors Covid', els quals se n'encarreguen d'aconseguir els contactes que ha tingut cada positiu. Tot i això, aquestes persones que semblen ser imprescindibles pateixen per poder aconseguir fer bé la seva feina: «No els hi havien donat ni les claus dels ordinadors», expliquen els testimonis.
Les consultes telefòniques, un altre aspecte que s'acumula
A més, i com comentàvem al principi, no tot és coronavirus. Les malalties cròniques, els pacients que necessiten medicació, atenció psicològica... segueixen necessitant atenció. Aquesta, malauradament, ara han de ser telefònica i són tantes les trucades que els metges han de fer diàriament que, en moltes ocasions, es veuen obligats a deixar trucades per a l'endemà.
«Moltes de les consultes no semblen gens greus, però no tothom explica bé el seu motiu de consulta ni la seva gravetat a l'administratiu. Així que hi ha nits que te'n vas a casa amb el cor en un puny, tement que aquesta trucada que vas deixar per a l'endemà sigui al final una cosa important», explica un altre dels testimonis al mitjà citat.
A més, apareix la indignació injusta per part d'alguns pacients: «No ens agafen el telèfon. A vegades dubtes entre plorar i enviar-los a la... Un pacient va arribar a dir-nos que no hi havia dret al fet que li truquéssim abans de les 9.30, que estava descansant. Cada trucada a mi em suposa entrar en set apartats diferents del programa!»
Els pacients que no volen acceptar que són positius
Per últim, el fet que més frustració els genera és a l'hora de comunicar a pacients que són contactes de positius i s'han de mantenir aïllats o que, directament, han donat positiu en la PCR.
«Em deia sorpresa, mentre li buscava un lloc buit per a fer-li com més aviat millor la PCR, si jo pretenia que no pogués anar-se'n el cap de setmana a la segona residència, que ella no tenia símptomes. Vaig haver de recordar-li que si es trobava amb algú amb més de 50 anys a qui apreciés, hauria de decidir si li volia contagiar, que era la seva responsabilitat. Es va indignar amb mi».
Moltes persones sembla que encara no entenen la gravetat de la situació, i el que fa uns mesos eren aplaudiments cap a aquest sector que està fent una gran feina per tota la ciutadania i intentant evitar una segona onada de desastre, són ara els mateixos pacients els que trepitgen tota la feina feta.