Scalextric és una marca de joguines que fabrica cotxes de competició a escala, impulsats per un motor elèctric que s'alimenta a través d'un raïl. La marca, o la joguina, es va popularitzar a Espanya a mitjans dels anys 60 i principis dels 70 i 80.
La reproducció fidedigna de models reals dels mundials de ral·li o de competicions com les 24 hores de Lemans van propiciar la seva popularitat, sobretot entre els més petits, i també en tots aquells aficionats del món del motor que, al no poder-s'hi dedicar seriosament, van trobar en l'Scalextric una altra manera de competir i divertir-se, a petita escala, en el món de l'automobilisme.
Resistarraco, el campionat de casa nostra
Tot i això, cal destacar que Scalextric és només el nom comercial d'una marca en concret i, tot i ser la més famosa, existeixen centenars d'altres marques que fabriquen models a escala. També darrere l'Scalextric, existeix una afició que porta això de la competició a un altre nivell, i més enllà de les picabaralles entre cosins al menjador de casa, s'organitzen competicions a escala comarcal, nacional i internacional en clubs privats amb pistes de 6 i fins a 8 carrils. Es tracta de l'slot.
L'slot, provinent de la paraula anglesa que significa 'ranura', és el vessant més competitiva del que seria aquesta 'joguina'. Només a Catalunya existeixen més de 300 clubs repartits per tot el territori, i el Camp de Tarragona és un dels centres neuràlgics. Els Clubs de Tarragona, Reus, Mont-Roig, El Vendrell, Vilabella, Torredembarra i Amposta són els més importants de la província i organitzen conjuntament el Resistarraco.
El Resistarraco és un campionat de resistència per equips nascut l'any 2009, en què es disputen curses pels vuit clubs que conformen el campionat, que són els esmentats més el club de Vilobí, prop de Vilafranca. El format de les curses consisteix en una cursa de resistència de 3 hores en què els pilots han de fer el nombre més gran de voltes al circuit en el menor temps possible. Com a la realitat, bàsicament. Els membres de cada equip, que poden ser de dues o tres persones, han de repartir-se per córrer en tots els carrils que té la pista, que normalment són de 4 o 6 carrils.
El temps en què un pilot està en cada carril és de 25 minuts, i durant aquest temps els pilots pressionen les dents per anar el més ràpid possible però sense sortir-se del carril, ja que tot i que no penalitza explícitament, fa que es perdi temps per completar més voltes. Les curses es desenvolupen durant tot el cap de setmana, repartides en una cursa cada mes, i els diferents equips es reparteixen en 'mànegues' o tandes, durant divendres a la nit, dissabte a la tarda i diumenge al matí. Al final de cada cursa es fa una classificació general amb el resultat de les tres mànegues.
La preparació dels cotxes, mecànica a escala reduïda
Hom pot pensar que per córrer una cursa com el Resistarraco, n'hi ha prou amb comprar un cotxe i posar-lo a la pista, però no és ni de bon tros així. Els cotxes es poden preparar i afinar perquè vagin millor, perquè tracin millor les corbes i perquè corrin més. Per això existeixen múltiples marques que ofereixen llantes de diferents mides i materials, corones i pinyons amb diferents dents i relacions, que són les que transmeten la força del motor a les rodes... I en definitiva, gran varietat de recanvis i material, per preparar el cotxe al gust de cada pilot.
Roger Parera és un dels coordinadors del Resistarraco i membre del club de reus, Slot Reus Competició. Ell mateix ha detallat que en la preparació dels cotxes, cadascú té el seu gust i manera de pilotar, i sobretot en l'alta competició «petites coses fan que es pugui guanyar una dècima, i una dècima a cada volta fa fer més voltes al final de la carrera».
En Roger per exemple, explica que fàcilment pot destinar unes quinze hores a preparar bé la carrosseria. «Hi ha materials plàstics que són més fàcil d’adreçar que d’altres. Després passo a la preparació del xassís i la bancada, el suport a on posem el motor, i en la part del xassís és a on tenim tota la mecànica i allà, depenent del cotxe, model i reglament posem les peces que creiem més adequades».
Perquè una altra característica de l'Slot a destacar, és que totes les competicions tenen un reglament. Això és, que no es pot participar amb qualsevol tipus de cotxe ni amb qualsevol material, i les organitzacions de cada campionat o cursa verifiquen que aquestes pautes s'hagin complert entre tots els cotxes dels participants. En Roger sentencia que «al final el que ha començat com una joguina acaba sent un cotxe de competició amb material totalment equilibrat, rectificat i verificat».
L'slot digital, el futur del hobby
En Roger Parera explica que malauradament, els aficionats a l'Slot són d'un perfil d'edat bastant adult, que va de fins als 30 als 50 anys, que coincideix amb els anys en què la marca Scalextric va ser més popular a Espanya. Actualment i segons Roger Parera «el futur de l’slot és una mica incert, les noves tecnologies fan que els nens deixin de jugar amb altres nens, a no ser que siguin virtuals. Les manualitats que tots hem fet, Tentes, Legos, Scalextric... van desapareixent».
Tot i això, existeix un nou vessant de l'slot, que és l'slot digital. Es tracta d'una modalitat en què els cotxes incorporen un xip electrònic que es controla des del comandament, i permet fer canvis de carril, avançaments, i també simula un consum de combustible, que obliga als pilots a elaborar una estratègia per no quedar-se sense benzina i parar a posar-ne. Tal com passa a les competicions de veritat.
Els aficionats a l'slot creuen que aquesta pot ser la modalitat més popularitzada en un futur i que pot treure nous aficionats, tot i que com explica en Roger Parera, la introducció a aquest món per part d'una persona que comença de zero es produeix gràcies al fet que «de petit havia jugat, o tenia un scalextric a casa o gent que comencen de zero, que han vist alguna carrera d’exhibició que fem en llocs públics. Els atrau i comencen en aquest món a poc a poc».