Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
grup scout àguiles alacant salou

Un grup escolta alacantí neteja el Cap Salou de la planta invasora ungla de gat

Durant tres dies, el Grup Scout Àguiles ha netejat 13 metres cúbics d'ungla de gat, que ocupa l'hàbitat de l'endèmica Limonium giberti

grup scout àguiles alacant salou
El grup Scout Àguiles d'Alacant neteja els espais verds públics del cap Salou | Aj. Salou

 

El Grup Scout Àguiles d'Alacant ha finalitzat amb èxit les tasques de voluntariat al Cap Salou,  que ha portat als tretze infants i les dues professores que en formen part a recollir durant tres dies, entre divendres 19 de juliol i dilluns 22 de juliol,  tretze metres cúbics de la planta invasora ungla de gat. Els voluntaris han netejat els espais verds públics de costa, en una iniciativa que compta amb el suport de Medi Ambient de l’Ajuntament de Salou.

Una de les pitjors cent plantes invasores d'Europa molt present a la costa catalana

Coneguda científicament pel nom de Carpobrotus edulis, es tracta d'una espècie reptant i adaptada a l'aridesa del terreny que creix descontrolada i ocupa l'hàbitat original de la planta endèmica Limonium giberti.  Malgrat ser original del Perú i considerar-se endèmica a Sud-àfrica, és considerada  una de les pitjors cent plantes invasores d'Europa i és molt present a tot el litoral mediterrani, en especial al País Valencià, la Costa Daurada i la Cosa Brava. 

Sensible a la cura i manteniment dels espais naturals del municipi i de la recuperació ambiental, l’alcalde de Salou, Pere Granados,  acompanyat pel regidor delegat de Gestió del Territori, Marc Montagut, va rebre la setmana passada el grup escolta  i els va fer una recepció oficial al saló de plens de la Casa Consistorial. Per a l'alcalde, el litoral del Cap Salou «és d'una bellesa extraordinària i singular a la regió». 

«És un paisatge que ens dóna un gran valor, i com a municipi estem donant un gran exemple, ja que hem dut a terme la recuperació del litoral del Cap Salou amb l'adquisició de finques a través d'inversions del consistori,  que han passat a ser patrimoni municipal, com la Cala Morisca, que ha esdevingut un espai públic», ha afegit. «Així», conclou, «n'hem recuperat el paisatge i la natura; vam fer un gran desbrossament i hem plantat vora 8.000 plantes autòctones perquè hi hagi una recuperació ambiental d'una forma absoluta, no només paisatgística».