El secretari de l'Ajuntament d'Alfara de Carles (Baix Ebre), Pere Sanmartí, s'empara en la sentència que declarava inconstitucional la prohibició dels toros a Catalunya i els informes del Servei d'Assistència Municipal (SAM) de la Diputació de Tarragona per justificar la decisió del consistori de permetre els temptejos per a turistes a la ramaderia Mur prohibits per un jutjat de Barcelona l'any 2015. En la seva declaració com a testimoni davant del titular número 5 de Tortosa, que investiga el cas arran d'una querella per prevaricació contra la propietària Àngela Mur i l'exalcalde Josep Mas, Sanmartí interpreta que, tot i la sentència, es tracta d'una activitat que no estaria prohibida en el context legal actual.
Sanmartí va ser l'encarregat de signar la resolució de l'expedient que desestimava la reclamació administrativa contra els espectacles taurins sense mort de l'animal per a turistes organitzats per Mur presentada pel torero tarragoní Rubén Marín, a través de la seva empresa Toros Costa Dorada, S.L. També es va negar a ordenar la paralització de l'activitat. Marín, que es proclama inventor d'aquesta modalitat, va presentar posteriorment un recurs contra el consistori que es manté obert al jutjat contenciós administratiu de Tarragona i, posteriorment, la querella per prevaricació al jutjat tortosí per l'incompliment de la sentència ferma del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona que l'any 2015 va prohibir aquestes pràctiques.
Citat a declarar en qualitat de testimoni pel titular del jutjat número 5 de Tortosa el passat 3 d'octubre, el secretari municipal d'Alfara de Carles va defensar la legalitat dels espectacles taurins malgrat la sentència explícita i ferma que els va declarar il·legals. Una resolució que, segons assegura, no va conèixer fins fa només un any i que no apareixia en cap moment a l'informe que tancava l'expedient. «No es pot contradir allò que no es coneix», respon quan és preguntat pel jutge per l'actuació de l'Ajuntament en contra de la sentència. Sosté a més que, en cap cas, el seu contingut pot afectar les decisions que posteriorment ha pres l'Ajuntament d'Alfara al respecte. Unes afirmacions que han causat perplexitat entre els advocats de l'acusació.
Segons argumenta Sanmartí, la resolució judicial en qüestió es basava en un apartat del decret de protecció dels animals —el que es referia a la prohibició a Catalunya de les curses de braus i qualsevol espectacle d'aquest tipus fora dels correbous reconeguts— que el Constitucional va declarar «il·legal» l'octubre de 2016. Entén també, recordant constantment el vistiplau dels advocats del SAM la Diputació a les seves tesis o la petició d'informes a veterinaris i a l'entitat que aplega els ramaders de bous braus, que els temptejos per a turistes no es poden considerar activitats regulades pel regalament estatal d'espectacles taurins i que, a partir de la inconstitucionalitat de la norma catalana, haurien d'estar regulades pel reglament de Jocs i Espectacles de la Generalitat.
El secretari va explicar a preguntes del jutge que va sol·licitar informes al respecte als serveis jurídics del SAM, tant per fer front a la reclamació de Marín com a les denúncies del Departament de Jocs i Espectacles de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra. Segons va apuntar, la ramaderia Mur havia sol·licitat l'any 2012 una primera llicència d'activitat per a restaurant «complementària amb espectacles amb ús d'animals», que li va ser atorgada després de «diversos anys de tramitació» —amb posterioritat a la decisió del Constitucional, segons precisa. Posteriorment, l'empresa va sol·licitar poder exercir l'activitat d'entreteniment musical amb veu humana i aparells electrònics de petit format per a entreteniment directe.
En aquest sentit, considera que l'activitat de la ramaderia es correspon a les llicències atorgades —temptejos dels animals— i que la reclamació de Marín identificava aquests temptejos amb turistes amb unes activitats que no «no es corresponien amb les comunicades i permesos per l'Ajuntament» i haurien de ser regulades per la legislació taurina estatal. «No que fos una activitat il·legal, sinó que havien de complir uns requisits administratius diferents», interpreta Sanmartí sobre la queixa interposada per l'empresa del torero.
L'exalcalde es desmarca dels tècnics
Marín acusa la ramadera Mur i l'exalcalde Mas —que davant del jutge es va desmarcar del contingut dels decrets, atribuint-los als tècnics, una afirmació que sorprèn el secretari— de saltar-se la sentència que declarava il·legals aquestes pràctiques. Entre la documentació que aportava per reforçar la seva denúncia hi ha vídeos de turistes russes enregistrats a la finca de la ramaderia Mur on s'observa un home amb la vestimenta característica i torejant l'animal entre crits de celebració d'un speaker i del mateix públic. També catàlegs i opuscles turístics en hotels de la Costa Daurada oferint l'assistència a «corridas», denominació que consta també als tiquets que adquireixen els turistes, que paguen també pel dinar i un espectacle de flamenc.
En la sentència de 2015 el jutge en cap cas va considerar que l'activitat no era en cap cas un tempteig i sí un «espectacle taurí incruent per a satisfacció de turistes i lucre del ramader». Des de llavors, a més, la recurrent celebració d'aquests actes ha estat objecte de denúncies i sancions administratives. El passat 2017, el Departament d'Interior va obrir expedient informatiu a la ramaderia Mur per continuar-la celebrant malgrat la sentència ferma.