La missió històrica a Mart ha aterrat amb èxit aquesta passada nit de dijous, 18 de febrer, al planeta vermell. El vehicle d'exploració Perseverance, un prodigi de la tècnica desenvolupada als Estats Units al costat d'altres països europeus, inclós Espanya, ha arribat a la superfície del planeta, fins al cràter 'Jezero' cap a les deu de la nit, hora catalana. Comença ara la missió més ambiciosa de la NASA fins a la data amb l'objectiu de trobar rastres de vida passada.
Superats els 7 minuts més crítics
El moment més crític de la missió era quan la part de la nau espacial on hi havia el Perseverance s'havia de separar de la càpsula d'entrada. Quan a Catalunya eren les 21:48h, han començat els anomenats 'set minuts de terror' quan la nau s'havia d'espavilar tota sola, seguint la programació que se li va introduir. Quan ha entrat a l'atmosfera de Mart, la sonda anava a una velocitat de 19.500 km/h a una zona amb temperatures de fins a 1.300ºC.
Tres minuts abans de tocar el planeta vermell, el Perseverance ha desplegat el paracaigudes i, 20 segons després, la càpsula d'entrada s'ha desprès de l'escut tèrmic. Això li ha permès utilitzar un radar per determinar la distància amb el terra i utilitzar la tecnologia de navegació per trobar un lloc segur on aterrar. Tot just un minut abans de tocar la superfície de Mart, s'ha deslliurat de la meitat del darrere de la càpsula i ha activat els retrocoets per reduir la velocitat completant amb un èxit rotund tota la primera part de la missió. A continuació, us mostrem les imatges algunes de les imatges més espectaculars de l'arribada al planeta vermell:
Hello, world. My first look at my forever home. #CountdownToMarspic.twitter.com/dkM9jE9I6X
— NASA's Perseverance Mars Rover (@NASAPersevere) February 18, 2021
I’ve come nearly 300 million miles, and I’m just getting started. Hear from the team about my picture-perfect landing and what comes next.
— NASA's Perseverance Mars Rover (@NASAPersevere) February 18, 2021
LIVE at 2:30 p.m. PST (5:30 p.m. EST/20:30 UTC) https://t.co/fciqGe8GpCpic.twitter.com/5XgclFaGtB
Bon dia a tothom.
— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) February 19, 2021
Aquí hi ha 2 enllaços interessants. En el primer podeu fer zoom per veure el lloc on es troba Perseverance, dins el cràter Jezero. En el segon és on la NASA/JPL anirà penjant les imatges. De moment, tan sols tenim les primeres (càmeres amb poca definició i b/n) https://t.co/JLbMoKRLaZ
Per si us vàreu perdre la transmi d'ahir...
— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) February 19, 2021
L'arribada del Perseverance a Mart.https://t.co/JDoMyP86ZE
Aquest és Perseverance, amb una foto de la NASA que permet entendre les seves dimensions i per tant la complexitat de dipositar un giny tan gran suaument sobre Mart.
— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) February 19, 2021
Els seus ulls comencen ara a observar un nou món, ben diferent al lloc d'on va sortir fa 6 mesos. pic.twitter.com/T5BpDdSzVp
Fins i tot, alguns edificis emblemàtics a nivell mundial han celebrat l'arribada d'aquesta missió a la superfície de Mart, canviant el color de la seva il·uminació.
L'Empire State Building de New York també ha celebrat l'aterratge del Perseverance, il·luminant-se del color de Mart. Crèdit: Emma Howells/NASA. pic.twitter.com/llUaH14hHG
— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) February 19, 2021
San Francisco City Hall is illuminated in red to celebrate today’s historic landing of @NASAPersevere on the surface of Mars: https://t.co/mgGDZN5qGppic.twitter.com/BYxX7OOsQT
— NASA Ames (@NASAAmes) February 19, 2021
In honor of the UAE's Hope Mission to Mars the Al Wasl Plaza trellis at Expo2020 Dubai has been illuminated with a vibrant ruby-red to stunning visual effect. Congrats to the UAE and all Emiratis for the successful launch of the Hope Probe! pic.twitter.com/TOERLZJNbv
— Adrian Smith + Gordon Gill Architecture (@smithgillarch) February 11, 2021
Catalunya ha participat, juntament amb la tecnologia espanyola, en el disseny, la fabricació i la calibració del sensor de vent de l’instrument MEDA (Analitzador de la dinàmica ambiental de Mart) embarcat en el rover Perseverance. El grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT) ha dissenyat els 60 xips de silici que constitueixen el nucli del sensor, que mesurarà el vent de Mart. L’equip de científics del grup MNT, vinculat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), també participarà en el calibratge del sensor i en la futura recuperació de dades de Mart, de cara a contribuir a millorar l’estimació del vent i, per tant, analitzar millor la dinàmica atmosfèrica.
El sensor de vent de l’instrument MEDA en el desenvolupament del qual ha participat el grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT) de la UPC que va embarcat, juntament amb altres instruments científics, en el vehicle explorador (rover) de la missió de la NASA ‘Mars 2020 Perseverance’, que ja està viatjant rumb al planeta vermell.
Conèixer més sobre el clima de Mart
L’objectiu principal d’aquesta missió, que forma part del Programa d’Exploració de Mart de la NASA, és analitzar signes d’habitabilitat, caracteritzar la geologia i la dinàmica atmosfèrica, recollir mostres per ser analitzades a la Terra en properes missions i preparar una futura exploració humana de Mart. El vehicle robòtic comptarà amb un trepant que permetrà extreure mostres de la superfície del planeta per posar-les en un receptacle, de cara a que aquestes mostres retornin a la Terra en la missió ‘Mars Sample Return'. Després, aquestes mostres es podran analitzar als laboratoris.
Tecnologia punta catalana
El nou sensor de vent, que inclou 60 microxips fets a la UPC, servirà per mesurar la direcció i la velocitat del vent. Es tracta d’una evolució dels sensors de vent creats anteriorment per a l’instrument REMS incorporat al robot explorador Curiosity (de la missió 'Mars Science Laboratory') i per a l’estació meteorològica TWINS (de la missió 'InSight'), que es van llançar el 2011 i el 2018, respectivament. L’instrument MEDA a més mesura la humitat relativa, la pressió o les propietats de la pols en suspensió del planeta vermell, entre altres paràmetres gràcies també a part de tecnologia espanyola.
Els instruments REMS, TWINS i MEDA estan liderats pel Centro de Astrobiología (de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, INTA-CSIC). El sensor de vent de MEDA es compon de dos braços cilíndrics que sortiran del màstil del rover Mars2020. Igual que en els anteriors sensors REMS i TWINS, la velocitat i la direcció del vent s'obtenen mesurant les velocitats tangencials del vent en diferents punts de cada cilindre. En cadascun d’aquests punts hi ha quatre xips de silici i un xip addicional per detectar la temperatura de l’aire.
Tercera participació a Mart
El grup MNT, vinculat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ha participat en el disseny i la fabricació de totes les versions del sensor. En particular, els 60 xips de silici, que són el nucli del sensor, s'han fabricat al laboratori del Campus Nord de la UPC, a Barcelona. L’equip de científics també participarà en el calibratge del sensor i en la futura recuperació de dades de Mart, de cara a contribuir a millorar l’estimació del vent i, per tant, analitzar millor la dinàmica atmosfèrica. «Aquesta serà la tercera vegada en què els xips de silici fabricats a la UPC viatgen a Mart», segons el professor Manel Domínguez, investigador principal del grup MNT.