El cicle de debats Visions 5.1, organitzat per l’associació La Conca 5.1 i el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí ha arribat aquest 2020 a la setena edició. Amb el lema ‘Emergències, sostenibilitats, respostes i propostes’, vol funcionar com un espai que serveixi per reflexionar i actuar davant els reptes actuals relacionats amb el clima, el turisme i la cultura, tres dels àmbits d’actuació de l’equipament espluguí.
En aquest sentit, divendres passat, 5 de juny, a la tarda, es va celebrar el segon dels tres debats del cicle. La trobada tenia com a centre de debat l'emergència cultural en un moment en què la crisi sanitària de la Covid-19 ha deixat encara més al descobert els reptes als quals s’enfronta aquest sector. De fet, a causa de les restriccions derivades de la pandèmia, l’acte es va haver de celebrar de forma telemàtica, via webinar des de la plataforma Zoom, amb emissió simultània des del canal de YouTube del Museu de la Vida Rural.
Cinc personalitats de renom, i que comptem amb una extensa trajectòria professional, acadèmica i activista en el món cultural van participar en el debat. La professora, programadora audiovisual i assagista, Ingrid Guardiola; la periodista i guionista especialitzada en literatura i llibres Anna Guitart; la directora i productora de cinema documental Alba Sotorra; la cap de redacció de la revista cultural Núvol i activista cultural, Clàudia Rius i la periodista, cofundadora i cap de continguts de surtdecasa.cat, Anna Zaera.
La prioritat de la cultura en una crisi de civilització
Aprofitar la incertesa de la crisi sanitària actual per pensar, reformular i generar idees noves com a accions de millora que es puguin aplicar en l’estructura sociocultural del país. Aquesta és una de les idees troncals que van planar en el debat. Les cinc ponents van coincidir en el fet que en el context actual la societat ha de reflexionar sobre la precarietat que pateixen els artistes, els gestors culturals i, en definitiva, els creadors de cultura, ja que en els darrers mesos s’ha pogut comprovar que molts d’aquests agents han patit una situació professional greu i al límit de l’exclusió.
«Els projectes culturals haurien de tindre prioritat en un moment com l’actual i totes les institucions d’un país s’haurien de comprometre amb el sector per tal que la roda torni a girar i tot comenci de nou», exposava Anna Guitart. Alhora, cal que els mateixos ens es replantegin una cultura que ha estat enfocada, fins ara, a les masses, i que focalitzin els esforços en les comunitats petites, per fer front a les restriccions derivades de la crisi sanitària i que fan perdre moltes possibilitats.
«El món rural com a oportunitat»
En aquesta línia, Clàudia Rius va alertar que «ens hem de preparar per a un canvi de paradigma, amb un nivell d’exigència molt més alt quant al producte cultural que el consumidor es vol trobar». Així, segons l’activista cultural, a partir d’ara «ens fixarem més que mai en la qualitat d’una producció, ja que els recursos que tindrem podran ser més escassos i el resultat final haurà de ser més acurat».
En aquest escenari, el món rural té un paper primordial. Les possibilitats que ofereix poden ajudar a repensar i a crear nous espais sostenibles i de petit format, que permetin dur a terme esdeveniments en consonància amb les noves necessitats sorgides arran del coronavirus. «A partir d’ara, les experiències en els esdeveniments seran molt diferents dels que hem viscut fins ara i buscarem la novetat, incidint en la singularitat i l’exclusivitat de la producció», apuntava Guitart.
La digitalització de la cultura
La reformulació dels espais culturals és, potser, l’evidència més immediata sorgida de l’aturada social de fa uns mesos. Així, davant la impossibilitat de dur a terme una programació estable de manera presencial, molts equipaments s’han reinventat i han apostat per les plataformes digitals per tal de difondre els seus continguts. En tots els casos, s'ha posat en relleu la necessitat de seguir creant continguts destinats a aquests canals i segons Íngrid Guardiola, aquest fet evidencia que les professions que es despengen de la cultura no són de segona categoria, sinó que «el món de l'art, en tots els seus sentits, conté uns oficis tan dignes com ser president de la Generalitat o treballador d’una fàbrica». A més, en temps difícils com els actuals «la cultura esdevé la millor eina per a la salut mental i per la correcta interpretació de la societat on vivim», conclou la professora.