Amb la nova pròrroga de l'estat d'alarma proposada pel govern fins al 26 d'abril sumarem ja 45 dies de confinament. Uns dies en què s'ha paralitzat completament la nostra vida diària i que costarà tornar a la normalitat: «Hem de pensar en com reconnectarem la nostra societat, com tornarem al carrer», opina el científic Esteban Moro.
Ell i altres científics realitzen un estudi amb què pretenen esbrinar l'impacte que tindrà la finalitat del confinament en la propagació de virus en el que qualifiquen de «segona onada». Diverses són les opcions que es comencen a valorar respecte a com poder controlar la població per aconseguir aïllar les que presentin símptomes així com controlar el moviment de les persones.
Eines de control
El rastreig dels mòbils se situa com una de les opcions més plausibles, ja que pot dotar de dos tipus d'informació; d'una banda si es compleixen les normes de confinament i, d'altra, per entendre com es pot propagar l'epidèmia tenint en compte el moviment de la població. «Si no tenim dades, el que farem és seguir a l'epidèmia. Necessitem dades per estar per davant de l'epidèmia. Els fluxos de gent transmeten l'epidèmia. Per això és important saber des d'on i cap a on es mou la gent», opina Esteve Moro.
Moro considera que el confinament sí que redueix l'evolució del contagi però opina que «sempre hi haurà una propagació residual» que provocarà una segona onada de contagis perquè «tornem a connectar treball, escoles i llocs d'oci».