Amb el cor a la seva capital, el Segrià és un horitzó de paisatge agrícola de tota mena, on les aigües del Segre, la boira i el seu passat medieval doten aquesta terra d’una singularitat seductora.
El Segrià: passat medieval, paisatge agrícola i l’omnipresència de Lleida
La comarca del Segrià troba el seu atractiu en els vestigis medievals de cada poble i en els extensos camps de cultiu que amaguen sorpreses florals i la presència misteriosa de la boira. Des de la Roca Sobirana, la Seu Vella de Lleida s’alça imponent sobre tot el territori, en una vista acollidora per a autòctons i forans.
Lleida
Habitada des de temps ancestrals, la Iltirta iber, la Ilerda romana, la Larida sarraïna i finalment, la Lleida catalana; la ciutat capital és hereva de tot aquest passat i conserva encara la monumentalitat de la seva rellevància històrica i la seva localització estratègica. Lleida és el motor cultural, social i econòmic del ponent del Principat.
La Roca Sobirana, bressol de la ciutat, acull la fortalesa imponent que conformen la Seu Vella i el Castell del Rei; un conjunt monumental que esdevé una de les meravelles del patrimoni català, candidat a esdevenir Patrimoni Mundial de la Humanitat els propers anys.
Uns metres més avall, el carrer Major de la ciutat travessa el nucli lleidatà en paral·lel al riu Segre. Eix comercial i social, acull grans places, la Paeria i la Catedral Nova de la ciutat.
D’altra banda, destaquen espais verds, com el Parc dels Camps Elisis, un parc urbà romàntic amb àrees enjardinades d’estil francès i anglès, un lloc de passeig ideal; o el Parc de la Mitjana, que situat a l’extrem nord, esdevé el pulmó de la ciutat, una àrea on gaudir del riu Segre i la seva biodiversitat.
Els vestigis històrics del Segrià
Nascuts majoritàriament en temps dels sarraïns, els pobles del Segrià es consolidaren al llarg de tota l’Edat Mitjana, substituint les antigues mesquites i sudes, per esglésies, ermites i castells.
D’aquesta manera, tots els municipis de la comarca conserven vestigis medievals rellevants, especialment en forma de viles closes i esglésies d’estils romànics i gòtics d’un gran atractiu. En són un bon exemple Artesa de Lleida, Maials o Torrebesses.
Les mostres de restes prehistòriques, ibers, romanes i visigòtiques són presents en nombrosos jaciments arqueològics i juntament amb els elements més característics de la història comarcal, es poden veure de primera mà al Museu d’Història de Lleida. In situ, trobem les pintures rupestres d’Alfés, la vil·la romana del Tossal del Moro, a Corbins, el poblat ibèric de Gebut, a Soses, el conjunt visigòtic del Bovalar, a Seròs o el poblat protohistòric de Genó, a Aitona.
Els presseguers florits del Baix Segre
Els municipis del Baix Segre, a tocar de l’aiguabarreig amb el Cinca, no tenen res a envejar als famosíssims cirerers florits del Japó. I és que, en època de floració dels presseguers, l’horta d’aquesta zona es converteix en un paisatge completament rosat i perfumat únic al Principat.
Els termes municipals d’Aitona, Alcarràs, Torres de Segre, la Granja d’Escarp, Seròs i Soses esdevenen doncs espais ideals per a fer-hi llargues passejades primaverals. Una zona que no perd atractiu amb el verd de l’estiu o els grocs i taronges de la tardor.
Seròs
El municipi de Seròs és un exemple aglutinador de tots els elements interessants de la comarca. A tocar de l’aiguabarreig del Segre, esdevé un punt excel·lent per descobrir una gran biodiversitat de flora i fauna, així com un també per gaudir dels camps de fruiters florits característics del Baix Segre.
En l’àmbit arqueològic, el jaciment visigòtic del Bovalar n’és un dels més importants dels Països Catalans d’aquest període. Mentre que en l’àmbit monumental arquitectònic, al sud del terme es conserva el Monestir trinitari de la mare de déu dels àngels d’Avinganya, originari del segle XIII, avui en dia és seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. I al casc antic de la població, hi destaquen el Palau dels Montcada i l’Església de Santa Maria.
Altres espais d’interès
Més o menys molesta per al dia a dia, la realitat és que, el fenomen meteorològic de la boira forma part del paisatge i la manera de ser de la gent del Segrià. Una autèntica manera de viure que genera paisatges singulars i misteriosos, que conviden a passejos hivernals entre fruiters, pobles i ciutats de tota la comarca.
El riu Segre és la font de vida de ponent; les seves aigües han modelat el territori i reguen els camps agrícoles des de temps ancestrals, en una terra que per la seva manca de precipitacions esdevindria completament desèrtica. Sigui pel seu curs natural o per la creació artificial de séquies i basses, diversos punts del territori són de gran interès per la seva biodiversitat i l’agradable paisatge.
Destaquen l’espai natural d’Utxesa (Torres de Segre), els aiguabarrejos del Segre, el Cinca i l’Ebre (Granja d’Escarp i Massalcoreig) i de la Noguera Ribagorçana amb el Segre (Corbins i Vilanova de la Barca), el Clot de la Unilla (Alguaire i Almenar), el Pantà d’arròs (Alcarràs) o la Peixera (Alfés).