Després d'una malaltia o un accident, els treballadors tenen dret a percebre una pensió d'incapacitat. Es tracta d'una paga contributiva que podran cobrar els que hagin cotitzat un mínim de temps. Això sí, també hi ha límits quant a l'edat dels possibles beneficiaris.
Quan es tractin de patologies molt greus, serà possible aconseguir un grau de discapacitat alt, incapacitant-lo per a la vida laboral. Aquesta modalitat de pensió ens permet cobrar fins al 100 % de la base reguladora de l'empleat. És a dir, que els professionals que hagin cotitzat per les bases més altes tenen dret a percebre la pensió màxima de 3.059 € mensuals.
La Seguretat Social només reconeixerà aquest grau de discapacitat a aquells que comptin amb unes seqüeles molt greus. A més, aquestes patologies han d'impedir fer qualsevol activitat laboral. Es pot donar el cas que es pugui compatibilitzar la pensió contributiva amb altres llocs de treball que s'ajustin a la situació del treballador.
Cal dir que aquestes ajudes són revisables, per la qual cosa en alguns casos no seran per a tota la vida. La persona que té accés a aquest tipus de pagues pot perdre la incapacitat permanent absoluta si experimenta algun tipus de millora. El Tribunal Mèdic ha d'efectuar la corresponent revisió per analitzar la seva situació i valorar si ha de canviar el grau de discapacitat.
Tanmateix, hi ha altres motius pels quals la Seguretat Social podria retirar-los la incapacitat absoluta. Un n'és quan es demostri que està fent una feina no compatible amb la pensió, recull Noticias Trabajo. També passaria el mateix quan hi hagi comportaments no coherents amb les afeccions sofertes. Un error de diagnòstic és una altra de les raons per les quals es revisaria el cas i portaria el Tribunal a retirar-li l'ajuda. Finalment, no presentar-se a la citació de la revisió de l'equip de valoració d'incapacitats també podria deixar-lo sense pensió.
Fins a quina edat es pot demanar la pensió d'incapacitat?
La sol·licitud de la pensió d'incapacitat absoluta es pot fer fins que s'assoleixi l'edat de jubilació ordinària. El 2023 està estipulada als 65 anys sempre que s'hagi cotitzat almenys un període de 37 anys i nou mesos. Tot i això, si no arriba a aquest temps mínim, el treballador estarà obligat a aguantar fins als 66 anys i quatre mesos.
Arribat aquest instant, és possible que la persona amb una incapacitat absoluta també tingui dret a percebre una pensió de jubilació. Se li plantejaria la possibilitat d'escollir entre l'opció més avantatjosa per als seus interessos. Quan s'arriba a l'edat de jubilació i es cobra una paga, ja no es podrà reclamar l'ajuda per incapacitat.
Quina és la pensió màxima i mínima d'incapacitat permanent?
De vegades, als treballadors és possible que no els interessi que se'ls reconegui la incapacitat permanent. Si la malaltia que arrosseguen no és gaire greu i no els impedeix exercir una tasca professional, optarien per continuar amb la seva feina. Sobretot, perquè no sempre els compensaria des del punt de vista econòmic.
La quantia màxima d'aquesta ajuda és de 42.823,34 € anuals distribuïts en 14 pagues, cosa que es traduiria en abonaments de 3.059 € mensuals. Per part seva, la mínima rondaria entre els 572,3 € i els 1.449 € al mes. L'import quedaria condicionat a l'edat, el grau de discapacitat i els familiars que tingui a càrrec seu. Si el beneficiari tingués uns ingressos per sobre dels 8.614 € anuals, cobraria per sota del mínim, així ho estipula l'article 59 de la Llei General de la Seguretat Social.