A Espanya, el camí cap a una pensió de jubilació per a les treballadores de la llar continua trobant barreres. Tot i les millores aconseguides, hi ha tres motius principals pels quals moltes poden quedar fora de la pensió de jubilació contributiva. Aquestes raons, que no es jerarquitzen en importància, revelen que certs requisits de la Seguretat Social poden complicar l'accés a la jubilació.
L'obstacle dels anys cotitzats
Un dels principals requisits de la Seguretat Social per accedir a la jubilació és complir un mínim de 15 anys de cotització. A més, almenys dos anys han d'estar dins dels últims 15 previs a la sol·licitud. Aquest és un aspecte que moltes treballadores de la llar troben difícil de complir per la seva irregularitat laboral o llargues temporades sense contracte.
Per al 2024, l'edat de jubilació varia segons els anys cotitzats. Per exemple, aquelles amb 38 anys cotitzats es poden jubilar als 65, mentre que els que no arriben a aquesta xifra han d'esperar fins als 66 anys i sis mesos.
Aquests requisits no només depenen de l'antiguitat a la cotització. També depèn d'una continuïtat que no sempre és possible en feines com el servei domèstic.
La pensió no contributiva: una opció limitada
Les treballadores que no compleixen el mínim d'anys cotitzats poden optar per la pensió no contributiva, oferta per l'Imserso. Tot i això, aquesta opció té limitacions importants. Per accedir a aquest ajut el 2024, els ingressos anuals del sol·licitant no han de superar els 7.250 euros.
En cas d'excedir aquesta quantitat i no notificar-ho, l'Imserso podria retirar l'ajuda, cosa que representa un risc addicional per a aquelles treballadores les rendes de les quals puguin variar. No obstant això, la pensió no contributiva, encara que ofereix un mínim de protecció, resulta menor en quantia en comparació de la pensió contributiva, deixant-ne moltes amb recursos limitats.
El requisit de residència, una altra barrera clau
El tercer obstacle es relaciona amb la residència al territori espanyol. Per accedir a la pensió de jubilació, és indispensable haver residit a Espanya durant almenys deu anys des dels 16 anys. A més, dos anys han de ser consecutius i previs a la sol·licitud de la pensió.
Aquest requisit afecta treballadores que, per diverses raons, hagin passat períodes perllongats fora d'Espanya. Aquesta condició exclou els que han hagut de tornar als països d'origen o que es van desplaçar per complir compromisos familiars.
Opcions limitades però amb possibilitats de millora
Tot i que la situació actual planteja desafiaments, el marc legal en constant evolució podria portar noves oportunitats. Des del Ministeri de Treball i la Seguretat Social s'han impulsat reformes per millorar les condicions laborals. I de protecció social de les treballadores de la llar.
Aquestes reformes poden oferir un respir en el futur, permetent-los un accés més just a la jubilació. Tot i això, els canvis no solen ser immediats, i encara cal avançar en polítiques que contemplin les particularitats de l'ocupació domèstica.
La qüestió de les pensions per a les treballadores de la llar continua sent un tema pendent a l'agenda social i laboral. Els tres motius esmentats reflecteixen com es podria adaptar l'estructura actual de la Seguretat Social per respondre a la realitat d'aquest col·lectiu. Amb millores en la legislació i més flexibilitat en els requisits, milers de treballadores de la llar podrien aspirar a una jubilació més digna.