Les ocupacions il·legals conflictives a la comarca de la Selva han anat en augment, sobretot arran de la pandèmia, tal com ha detallat el president del Consell Comarcal, Salvador Balliu. A més, ha remarcat que la majoria de les ocupacions que es produeixen «venen associades a la delinqüència i a gent conflictiva». Per això, els alcaldes han demanat un «canvi legislatiu» a les administracions per tal que els ajuntaments tinguin recursos.
El dimarts es farà el ple del consell comarcal i, previsiblement, s'aprovarà una moció que exigeix aquest canvi. El president del Consell Comarcal de la Selva, però, ha remarcat que la majoria de les ocupacions són de «gent aprofitada que no tenen cap necessitat» i que «viuen de la delinqüència».
La comarca de la Selva té molts municipis amb urbanitzacions i nuclis disseminats. Això comporta molta extensió de terreny i molta separació entre nuclis, fet que facilita l'ocupació il·legal. El Consell Comarcal de la Selva fa pràcticament un any ja va iniciar una campanya per demanar un canvi normatiu a l'Estat i incrementar la presència policial a la comarca i així evitar les ocupacions il·legals, sobretot les conflictives.
Segons el president de l'ens comarcal, Salvador Balliu, es tracta majoritàriament d'ocupacions «associades a la delinqüència i a gent conflictiva». De fet, Balliu ha apuntat que en la majoria de casos els ocupants aprofiten per fer plantacions de marihuana il·legals.
Això implica punxar la llum i en molts casos també hi ha molèsties veïnals pel comportament d'aquestes persones. Per això, Balliu ha lamentat que els ajuntaments es troben «desemparats» davant d'aquestes ocupacions, ja que no tenen eines per lluitar-hi.
Lloret de Mar i Blanes concentren la majoria de casos
La situació, però, ha empitjorat arran de la pandèmia. Segons ha apuntat el president del Consell Comarcal, la majoria de casos nous es concentren en cases que hi ha a Lloret de Mar i Blanes. Els okupes localitzen cases de grans dimensions que poden ser segones residències o que fa molt de temps que estan tancades per entrar-hi. Una vegada dins, instal·len les seves plantacions i no les poden fer fora sense una ordre judicial.
Balliu ha puntualitzat que aquests casos no són socials, sinó que són «gent aprofitada que no tenen cap necessitat». El president ha afirmat que si hi ha algú que no té prou recursos per a pagar un lloguer, els serveis socials els ajuden i busquen una sortida a les seves necessitats. Tot i així, la majoria dels okupes de la comarca «viuen de la delinqüència» i això acaba derivant a la manca de convivència amb la resta de veïns de la zona. «Tenen la música alta, fan festes, porten cotxes d'alta gamma...» ha detallat el president.
A més, segons detalla el líder del Consell Comarcal de la Selva cada vegada hi ha més gent «d'altres països que venen aquí, ocupen les cases i la llei espanyola els empara». De fet, ha assegurat que hi ha francesos que venen a la Selva, entren en una casa, «fan la plantació i fins i tot lloguen una persona perquè els hi cuidi».
Busquen que les administracions els escoltin
Per això Salvador Balliu creu que «el canvi ha d'arribar» i estan buscant la manera que les administracions els escoltin. Ho van començar a fer l'any passat, però a causa de les eleccions espanyoles no van arribar a veure cap acord. La pandèmia ha estat una altra pedra a la sabata que ha retardat reunions amb el govern espanyol. Tot i així, els alcaldes de la comarca creuen que ha arribat el moment de plantar-se.
En l'últim consell d'alcaldes, tots els batlles van acordar presentar aquesta moció al ple del Consell Comarcal de la Selva. Ara, ja han rebut notícies que hi ha altres punts del territori que volen seguir els seus passos. «Això no pot ser», ha reblat.
En paral·lel, els ajuntaments intenten fer mesures de pressió per evitar aquestes ocupacions com ara diverses campanyes amb les companyies elèctriques que s'encarreguen de tallar totes les connexions il·legals al sistema de llum pública. Així i tot, al cap de pocs dies, els ocupes tornen a punxar la llum.