La incapacitat de Pedro Sánchez per arribar a un pacte amb Unidas Podemos i la gestió de les suposades negociacions portades fins al límit de la tensió i el tacticisme partidista han provocat que ahir fos incapaç d'aconseguir els vots necessaris per ser investit president del govern espanyol. I això, tres mesos després de les eleccions i amb unes noves eleccions a l'horitzó amb tot el que suposa, començant per la milionària despesa econòmica. Senzillament vergonyós.
Unidas Podemos podia haver arribat a un acord amb el PSOE però ha preferit prioritzar el repartiment de ministeris i cadires que no buscar un acord per governar l'estat respectant els equilibris de forces i els resultats de les urnes. Podemos i PSOE han jugat a marejar la perdiu moltes setmanes per arribar ahir a una escenificació de la seva incapacitat d'arribar a acords, situant-se així molt més lluny de la ciutadania a la qual, si no s'hi posa remei durant les pròximes setmanes, hauran de tornar a demanar el vot amb promeses que cada cop costa més creure's. Inacceptable.
En aquest lamentable adzucac polític, la veu més responsable i partidària d'arribar a un acord ha estat la de Rufián, portaveu d'ERC. Sense perdre de vista que l'abstenció «passi el que passi» d'ahir forma part també d'una estratègia que d'aquí a un parell de mesos, amb la sentència de l'1-O sobre la taula ERC tindrà més difícil mantenir, el missatge que els republicans van llençar al Congrés estaven carregats de sentit comú i de sensatesa. I en boca d'un perfil polític com el de Rufian, que està acostumat a fer política a cop de tweet i de polèmica, encara sonaven més contundents i clars.