Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

El Tribunal Suprem sentencia que els consumidors no han de pagar el manteniment de Castor

El govern espanyol haurà de fer la devolució de 18 milions d'euros

Pla general de la plataforma marítima del projecte Castor.
Pla general de la plataforma marítima del projecte Castor. | TarragonaDigital.com

 

Els consumidors de gas no són els que hauran de pagar el manteniment del magatzem submarí de gas Castor. Per tant, el govern espanyol haurà de retornar els 18 milions d’euros que es van carregar a les factures dels clients durant el desembre del 2014 i tot el 2015. Així ho estableix la sentència dictada pel Tribunal Suprem, la qual dona la raó a un recurs interposat per la patronal CECOT.

Des del 2012 es van registrar diversos moviments sísmics a la zona les Terres de l'Ebre i de Castelló, al voltant del magatzem de gas Castor, produïts per les injeccions de gas de la plataforma. El 2013 es van paralitzar els treballs a la plataforma, i les despeses del seu manteniment van anar a parar als rebuts del gas dels consumidors. El Tribunal Suprem ara ha anul·lat la decisió, i el govern espanyol té un termini de dos mesos per establir com retornarà aquests 18 milions d’euros. Quan la plataforma es va aturar, el govern espanyol va pagar una indemnització  de 1.350 milions d'euros a l'empresa encarregada del projecte, amb càrrecs al rebut del gas dels ciutadans durant 30 anys.

La patronal CECOT va presentar un contenciós administratiu contra l'ordre del Ministeri d'Indústria de peatges del sistema gasista que carregava el cost del manteniment del magatzem a les factures dels consumidors. La CECOT, de la mateixa manera que va fer el Govern, manté impugnades al Suprem les ordres ministerials corresponents als exercicis dels anys 2016, 2017 i 2018.  La patronal espera que el Suprem també li doni la raó en aquests tres darrers recursos. Si s'accepta, s'hauran de tornar fins a 200 milions d'euros. 

Més de 500 terratrèmols

El projecte Castor va causar més de 500 moviments sísmics, i es van arribar a registrar terratrèmols de 3,1 i de 4,2 a l'escala de Richter. Les sacsejades van provocar alarma a les poblacions més properes, com ara a Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Vinaròs, Benicarló o Peníscola). A causa dels terratrèmols, l'activitat d'injeccions de gas es va paralitzar, i l'empresa Escal UGS va reconèixer que els moviments sísmics podrien estar vinculats amb el projecte Castor. Més tard, un informe va confirmar la relació entre les injeccions de gas i els terratrèmols.