Per a tota una generació, 'el cosí de Zumosol' era un exemple a seguir. Molts dels nens que van créixer al llarg dels anys 90 recorden perfectament els anuncis d'aquesta marca de sucs on un nen assetjat demanava ajuda al seu cosí, ben alt i fort. És per aquest motiu que sorprèn la confessió d'un dels actors que el va representar, el català Sergio Medialdea, que ha explicat que ell va ser víctima d'assetjament escolar.
Als seus 47 anys, aquest model de Gavà admet que encara que ara faci 1,81 metres d'alçada i tingui un cos atractiu, quan era més jove va patir burles perquè «era baixet i lleig». Obsessionat amb això, es va apuntar a un gimnàs i, com explicava a 'El Periódico', va patir un gran canvi d'imatge.
En pocs anys va poder començar a treballar com a imatge de grans marques i un dia va acceptar la proposta de Zumosol. «Jo, un nen assetjat, em vaig convertir en el protector dels assetjats», relatava. També per aquest motiu, i després d'haver escrit dos llibres, va contactar amb l'associació Nace (No a l'assetjament escolar), per dona a conèixer el seu cas i ficar-se com a exemple pels més joves.
Rebia tota mena d'humiliacions
Abans que arribés aquesta etapa de la seva vida, en Sergio va rebre tota mena d'humiliacions durant la seva estada a l'escola. No només per la seva alçada, va ser víctima de la tan coneguda crueltat infantil perquè duia ulleres per a l'estrabisme, tenia les orelles grans i un pentinat peculiar. Cursant l'EGB a una escola privada de Barcelona on la seva mare treballava netejant les aules, va ser sempre conegut com «el lleig, el baixet, el mort de gana, el fill de la dona de la neteja».
Els seus problemes es van agreujar en la seva etapa a l'institut. Allà va ser la víctima escollida per tres nois que estudiaven COU. Explica com li pegaven i humiliaven cada dia. Recorda com un cop «em van treure el banyador a la piscina i vaig haver de sortir nu de l’aigua». No deia mai res a ningú perquè la resposta que acostumava a rebre era que «eren coses normals de criatures».
Va plantejar-se posar fi la vida
Va arribar un moment on gairebé va llençar la tovallola. Cansat de rebre constants agressions i humiliacions, es va dirigir a una estació de tren amb una terrible idea passant-li pel cap: saltar a les vies. Finalment, explicava emocionat, que «si no ho vaig fer, va ser perquè vaig pensar en les dues persones que més m’estimaven: els meus pares».