Queda poc més d’un mes perquè comenci el curs escolar 2020-2021, que tot sembla indicar que serà encara més estrany que l’anterior. Tot i que el Departament d’Ensenyament assegura que l’inici de curs es manté amb normalitat pel dia 14 de setembre, els interrogants són molts, i la sensació que els protocols no estan massa clars, persisteix.
Al mes de juny es van fixar diversos criteris que s’haurien d’aplicar en la tornada a l’escola, com els grups estables de convivència, la desinfecció i higiene de mans o la distància interpersonal. Però per evitar aules amb 25 o 30 alumnes, farien falta molts més docents i espais als centres, dues mesures que difícilment es podran complir.
A més a més, una cosa són les mesures de seguretat per evitar contagis, i l’altra el protocol que cal seguir quan alguna persona mostra símptomes. Els casals d’estiu que s’estan fent ja donen algunes pistes de com es pot actuar, si bé dona la sensació que adaptar-ho als centres escolars serà poc menys que impossible.
Que en el moment que algun alumne o docent tingui algun símptoma relacionat amb el coronavirus (febre, mucositat, diarrea) s’hagi d’aturar tota l’activitat d’aquell grup fins que hi hagi el resultat de la prova PCR pertinent no sembla que sigui gaire pràctic. Penso, sobretot, en l’ensenyament infantil o a primària, en el qual els refredats o els virus que contrauen els nens són el pa de cada dia, i no hi ha setmana que algun o alguns alumnes no tingui símptomes.
Serà viable actuar d’aquesta manera? Hem de pensar que des de les escoles i el Departament d’Ensenyament s’explicaran amb tots els detalls com s’haurà d’actuar davant d’aquesta situació, perquè totes les famílies ho tinguin ben clar. Però, no sé per què, tinc la sensació que arribarem al 14 de setembre i el més calent encara serà a l’aigüera.