Més d'un any després de l'aparició de la Covid-19, els científics continuen cercabt noves pistes per a tractar aquesta greu malaltia. La pitjor pandèmia que es recorda ha deixat 160 milions de contagiats i més de 3 milions de morts. Una de les claus continuen sent els factors de risc que porten als pacients a l'UCI, i, sovint, a morir.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Un estudi internacional publicat en la revista mèdica JAMA revela una novetat: els pacients Covid que desenvolupen problemes neurològics tenen sis vegades més possibilitats de morir. Són les conclusions d'un assaig amb 3.744 persones ingressades per coronavirus, en 133 països diferents arreu el món.
Segons aquest estudi, un 82% de les persones hospitalitzades per coronavirus desenvolupen símptomes neurològics, des de maldecap intens fins a la pèrdua d'olfacte i gust. Això multiplica per sis el risc de morir. Segons els autors de l'estudi, «tenir qualsevol símptoma neurològic relacionat amb el coronavirus s'associa amb un risc sis vegades major de morir per coronavirus».
Entre aquests símptomes es troben alguns tan inofensius com la pèrdua de l'olfacte, i altres més greus com els accidents cardiovasculars. Sigui quina sigui la seva gravetat, aquestes alteracions del sistema neurològic estan associades a un major risc de sofrir quadres greus de Covid-19, i d'acabar morint.
En refèrencia a malalties neurològiques prèvies, els pacients amb patologies com la demència o les migranyes cròniques tenen el doble de possibilitats de tenir seqüeles neurològiques, i per tant, de morir. «Des del principi es va fer evident que un gran nombre de persones que necessitaven ingrés hospitalari acabaven desenvolupant alteracions neurològiques», diu Sherry Chou.
Chou és professora de neurologia de la Universitat de Pittsburg, als Estats Units, i una de les coordinadores de l'estudi. «Un any després encara estem lluitant contra un enemic invisible i desconegut. Com en qualsevol batalla, necessitem informació. Necessitem aprendre tot el que puguem sobre els impactes neurològics de la Covid-19 en pacients que estan malalts i en supervivents».
Si alguna cosa revela l'estudi, és la incertesa que hi ha sobre els pacients que han superat la malaltia. «Fins i tot si la pandèmia s'erradiqués per complet, estaríem parlant de milions de supervivents amb potencials problemes en els danys esdevenidors», ha dit Chou. Les seqüeles de la Covid-19 a llarg termini (l'anomenat Covid persistent) continua sent un dels grans reptes de la comunitat mèdica, i en aquest sentit, els danys neurològics juguen un gran paper.
La Covid és més una trombosi que una pneumònia
Conèixer el coronavirus ha estat fonamental per a millorar els tractaments. Avui es mor menys gent que en la primera onada, i això és en part per la millora d'aquests tractaments. En aquest sentit, el que sí que sabem avui del coronavirus no té res a veure amb el que es creia al principi. Inicialment es pensava que era una pneumònia rara, però aviat es va observar que era molt més que això.
El descobriment de necrosi en òrgans de morts per coronavirus, més enllà dels pulmons, va fer veure als metges que no estem davant una pneumònia. Es tracta d'un virus que ataca el teixit de les artèries i provoca problemes circulatoris. Això acaba generant pneumònies pel procés inflamatori del sistema immunitari, però també altres problemes en altres òrgans, que quan el pacient sobreviu, persisteixen en el temps.
Les autòpsies que es realitzen a persones mortes per coronavirus des de fa mesos mostren una cosa interessant: el coronavirus s'assembla més a una trombosi que a una pneumònia. Fins ara s'han trobat coàguls en bona part de les autòpsies realitzades, i això ha permès demostrar l'eficàcia dels tractaments anticoagulants en pacients Covid greus.