El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una investigació per estudiar si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té alguna responsabilitat en els efectes dels aiguats de la setmana passada i que van afertar diverses comarques, entre elles la Conca de Barberà i les Garrigues. Ribó vol aclarir si l'ACA ha exercit les seves competències en matèria de control i inspecció en la zona de domini públic i de prevenció de les inundacions.
En un comunicat, el Síndic recorda que hi ha hagut "declaracions d'alguns alcaldes afectats" que consideren que "l'estat de manteniment insuficient de les lleres públiques pot haver contribuït a agreujar la situació". Afegeix que aquests alcaldes denuncien que l'ACA "no fa el manteniment necessari i que les lleres estan brutes amb canyes, arrels, sediments, arbres, etc".
Ribó recorda que el programa de mesures de l'àmbit hidrològic del pla de gestió del risc d'inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya inclou, entre les mesures que ha d'implementar l'ACA, l'elaboració d'un programa de manteniment i conservació de lleres.
A més, el Síndic recorda que, amb motiu d'altres episodis d'avingudes extraordinàries, ja va destacar la necessitat de garantir que els ajuntaments, sota la supervisió de la Generalitat, disposin d'un pla de defensa de les zones inundables consolidades en què s'indiquin les mesures que cal adoptar per preservar la seguretat de les persones.
El Govern impulsa un paquet de mesures urgents
Per altra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat avui adoptar de manera urgent les línies d'actuació necessàries per fer front a les despeses derivades de les actuacions d'emergència realitzades en els llocs afectats per les pluges torrencials i les riuades, així com les inversions que s'hagin de dur a terme amb caràcter inajornable.
Primerament, s'impulsaran les mesures necessàries per atendre el finançament de les despeses derivades de les actuacions d'emergència realitzades pels ens locals. La quantia destinada a atendre el finançament d'aquestes despeses es distribuirà de manera urgent, un cop els ajuntaments n'hagin presentat la sol·licitud corresponent.
També s'avaluaran les mesures de millora de la xarxa de protecció civil i bombers en aquestes comarques, en el marc del Pla estratègic de la Direcció General de Prevenció, Extinció, d'Incendis i Salvaments per al període 2017-2022 i s'encarregaran al Departament de Territori i Sostenibilitat la revisió dels calendaris d'execució i actuacions previstes sobre les infraestructures del territori que hagin quedat malmeses pel temporal per tal d'accelerar la seva reparació.
S'ampliarà la línia de préstecs destinada a la restitució del potencial productiu. Això permetrà que a aquesta línia de crèdits també s'hi puguin acollir les empreses, autònoms, explotacions agrícoles, ramaderes, forestals i comunitats de regants afectades pel temporal, i es traslladarà la petició al Govern de l'Estat perquè els territoris afectats puguin acollir-se a les ajudes previstes en el Reial decret llei 11/2019, de 20 de setembre, pel qual s'adopten mesures urgents per pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques.
Per últim, es crearà un Programa interdepartamental de coordinació de les mesures rehabilitadores i de dinamització territorial en els casos de desastres naturals i altres emergències amb la finalitat de realitzar el seguiment de l'execució i l'avaluació d'impacte de les mesures aprovades en aquest Acord del Govern