La incineradora de Sirusa, a Tarragona, ha rebut prop de 450 tones de residus sanitaris en un mes arran de la pandèmia de la Covid-19. Les instal·lacions del polígon Riu Clar destrueixen, de mitjana, més de 13.000 quilos diaris de material infecciós emprat als centres sanitaris. Sobretot provenen de la demarcació de Tarragona, però durant la crisi també n'ha rebut de la Conca d'Òdena i, puntualment, de Madrid. Els forns de la incineradora cremen els residus a una temperatura de 1.000 graus, amb la qual cosa la destrucció d'agents patògens queda garantida. La planta ja està acostumada a tractar amb material de risc biològic però, tot i això, ha reforçat les mesures de seguretat per prevenir la propagació del coronavirus.
Els milers de bates, mascaretes i barrets que aquests dies es consumeixen en grans quantitats acaben en incineradores com la de Sirusa, ubicada al bell mig del polígon industrial Riu Clar. La planta tarragonina rep des de mitjans de març més de 13 tones diàries d'aquests materials que, per seguretat sanitària, no poden reciclar-se.
El residu sanitari arriba —esterilitzat des d'una planta situada a Constantí (Tarragonès)— provinent dels principals hospitals de Tarragona i Reus, i de la resta de la demarcació. De forma excepcional, també ha rebut deixalles de la Conca d'Òdena mentre ha durat el confinament específic en aquesta zona del país i, de manera puntual, ha valorat residus de la capital espanyola.
En condicions normals, Sirusa ja treballa amb material que presenta risc biològic. «Només cal pensar en el que acaba a un contenidor gris, absolutament de tot. Inclús la matèria orgànica suposa un risc pels bacteris i fongs», assenyala Grau. Malgrat que no hi ha una manipulació manual ni contacte directe amb el material infecciós, s'han adoptat mesures addicionals.
Així, s'ha establert que els camions descarreguin residus sanitaris en horari de tarda i d'un en un, per minimitzar riscos. Per sistema es prioritza la crema del residu sanitari i s'ha incrementat la desinfecció de la plataforma de descàrrega. El protocol d'accés a la planta, a més, inclou ara la necessitat de prendre la temperatura a totes les persones que hi entren.
Un cop dins, els camions es pesen, accedeixen a la plataforma i aboquen els residus a la fossa on s'acumulen també les deixalles urbanes. Des d'una sala de control, un operador de grua els eleva fins a l'interior de les tremuges de càrrega, des d'on passaran al forn d'incineració. Allà el material es valora i es converteix en energia amb la qual s'abasteixen entre 25.000 i 30.000 llars.
Davallada de residus urbans
El gerent de Sirusa, Armengol Grau, explica que disposen de prou capacitat de tractament perquè hi ha hagut «una forta davallada» de la fracció resta que es diposita al contenidor gris. Això, diu, els ha permès assistir altres àrees geogràfiques de Catalunya i intensificar el tractament de residus sanitaris.
La generació de residus urbans va caure, de mitjana, entre un 5% i un 10% al març als principals municipis del Camp de Tarragona. A Salou, la davallada va ser del 15%. Això es deu, segons Grau, al cessament de l'activitat en hotels, bars i restaurants, més que no pas a la producció domèstica. Segons Sirusa, durant el confinament s'ha detectat una davallada de la fracció orgànica i un increment d'envasos.
La incineradora de Sirusa va valorar 140.000 tones de brossa l'any passat, amb unes 8.000 hores d'activitat. L'empresa està participada en un 95% per la Mancomunitat d'Incineració de Residus Urbans del Camp de Tarragona —que integren els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, Constantí, la Canonja i Valls— i en un 5% per la societat Avança de la Generalitat.
Des de l'inici de l'estat d'alarma la planta tarragonina forma part de la cadena de serveis sanitaris en la gestió de la crisi, i es considera una infraestructura de servei obligatori i dins del sector essencial. Els gestors de les instal·lacions mantenen un contacte permanent amb l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), que coordina el servei.