La celebració de casaments a Tarragona es reprèn tímidament, sense presses. Molts nuvis encara no tenen clar si els compensa casar-se en plena desescalada. Se’n comencen a celebrar amb comptagotes. Són cerimònies civils. De religioses no n’hi ha previstes a curt termini, segons l’Arquebisbat. La majoria de parelles renuncien a la data prevista i posposen a l'any vinent. El sector de bodes i banquets de Catalunya estima que pot perdre unes 7.000 noces en tota una temporada de negoci. Retreu que la incertesa i poca concreció que transmeten els governs aboca els nuvis al dilema d’assumir una boda supeditada a restriccions o anar sobre segur al 2021. Altres opten per cancel·lar per motius econòmics o pèrdua d’algun familiar durant la Covid-19.
Els casaments tornen a l’agenda a ritme lent, prement més el fre que l’accelerador. Tarragona, Reus, Cambrils o Montblanc ja tenen programades cerimònies civils des d’aquests dies i al llarg d’aquest mes de juny. Els casaments religiosos —amb la catedral, el claustre i l’ermita de Loreto com a llocs preferits a Tarragona ciutat— es fan esperar més. Un altre temple que concentra una trentena de bodes a l’any és el santuari de la Mare de Déu de Montferri, conegut com la petita Sagrada Família, on la primera boda de la desescalada serà a mitjan juliol.
Les mesures per donar el sí: un «sense sentit»
A l’estat espanyol se celebren uns 180.000 casaments a l’any. El 40% es concentra en els mesos de març a juny. Partint d’aquestes xifres, es podrien veure afectades unes 70.000 bodes a tot l’Estat durant el confinament per la Covid-19. La recentment creada Associació d’Empreses de Gestió d’Esdeveniments i Casaments de Catalunya (Aegecat) critica la informació «precària» que es dona en cada una de les fases de la desescalada. «No ens poden posar al mateix sac que els grans concerts o discoteques», afirma a l'ACN un dels portaveus de l’Aegecat, Santi Carda.
A partir de la fase 3 es permetran 400 convidats en recintes exteriors —en fase 2 són un centenar de comensals—, si bé mantenint distàncies i amb mascareta. «Així no es casa ningú, això és un sense sentit», lamenta Katinka Rodríguez-Solano, propietària del Mas d’en Cabré —conegut com l’Avellana— a Riudecols. De la vintena de cerimònies que ha vist anul·lades d’abril a juliol —dues de les quals eren parelles angleses—, algunes s’han recol·locat a setembre i octubre —en dies no ocupats per altres celebracions. Però la majoria s’han posposat al 2021.
El sector s'autoqualifica de «zona catastròfica»
«Això és un col·lapse, em suposarà perdre dos anys: les celebracions que deixarem de fer aquest 2020 per la Covid-19, i les que hauré de rebutjar durant el 2021, que normalment n’organitzem entre 40 i 50 l’any, perquè ja el tindré ple», recalca Katinka, que també ha hagut de dir adéu al Nomad Festival Xperience, un festival que omplia de música aquesta masia centenària a mitjan agost. En aquesta línia, Carda recorda que d’aquest sector pengen molts empresaris —des de floristeries a ramaders, peixaters, cellers, fotografia, bugaderia, etc.
Així, equiparant-ho en termes de pagesia, el portaveu de l’entitat ho compara amb una collita en «zona catastròfica». A partir d’aquí, reclama ajudes de l’administració per salvar el 2020 i, en definitiva, el sector. «Si els governants fossin més clars, a l’agost, setembre, octubre i novembre els nuvis mantindrien la celebració». Aquesta associació, sorgida arran el desconfinament i amb voluntat continuista, aglutina un centenar d’empreses. Cadascuna pot organitzar, de mitjana, unes 70 bodes l’any, el que pot suposar una pèrdua d’uns 7.000 casaments.