Els empresaris del polígon industrial de Valls, a mínims. Així ho denuncia l'associació que representa les empreses d'aquest polígon. El col·lectiu avisa que, en qüestió de tres o quatre mesos, es podria veure un degoteig notori de companyies, sobretot petites i mitjanes, abocades a abaixar la persiana, temporalment o definitivament, per la crisi sanitària. A partir d'aquí, demana que les administracions no mantinguin escanyat l'empresariat amb tots els impostos vigents. Aquest dimecres hi haurà una reunió a l'Ajuntament on els empresaris volen posar sobre la taula les seves demandes. Malgrat les millores fetes en manteniment al polígon, l'associació reclama la millora de l'enllumenat, inversió ja pressupostada que s'ha fet esperar.
El polígon industrial de Valls s'ha posicionat entre els primers de Catalunya. En els últims tres anys s'hi han asfaltat els principals carrers. El consistori vallenc hi ha destinat 370.000 euros. Ara la pròxima inversió, de 600.000 euros, serà per modernitzar l'enllumenat, en una primera fase. L'Incasòl, de la seva banda, també està a punt d'adjudicar un nou accés al sector nord del polígon. Però per a l'associació d'empresaris no n'hi ha prou per frenar el retrocés.
«Només llegeixes cartells de lloguer o venda de naus per tot arreu», lamenta el president de l'Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Valls, Xavier Ulldemolins. A l'associació en formen part un centenar i escaig de firmes d'un polígon, creat el 1964, que ha arribat a tenir més 300 empreses -no totes associades. Amb 270,59 hectàrees d'extensió, constitueix el principal motor econòmic de la ciutat i un dels més significatius del Camp de Tarragona.
«El polígon té els mateixos quilòmetres que la distància existent entre Valls i Tarragona», posa d'exemple Ulldemolins. La indústria majoritària en aquest polígon és la petita i mitjana empresa. «I els negocis petits tenen molt menys pulmó financer que les grans multinacionals, com Lear, Kellogg's o Ikea», diu Ulldemolins. «I això si aquestes no marxen cap al nord d'Àfrica», avisa. En la seva opinió, la robòtica en la logística també ha anat en detriment del treball.
«La gent està desencantada, molts me'n parlen amb llàgrimes als ulls, en algunes empreses s'ha despatxat tothom i només hi queda l'amo sol, s'estan descapitalitzant amb balanços en vermell; el mercat nacional ha caigut un 70% i només aguanten alguns negocis, com tallers, i firmes que tenen capacitat exportadora, però l'empresa petita, garrotada; crec que ja anem tard i no serem a temps de recuperar-ho, calia preveure abans», afegeix.
Els empresaris demanen sensibilitat a l'Ajuntament i a la Cambra de Comerç, amb qui es reuniran dimecres per traslladar la seva inquietud per la crisi. Exigeixen celeritat amb els fanals 'led' de baix consum. També volen tractar la instal·lació de càmeres lectores de matrícules, la polèmica pujada de la taxa de la brossa i la proposta de suprimir tots els contenidors, tal com defensen les empreses. Al seu entendre, ja gestionen els seus residus.