L'ambient que es respira en les àrees institucionals i el Govern de Catalunya no és precisament millor que el de les anteriors legislatures. L'estreta relació entre els socis principals de Torra i el seu partit penja d'un fil 72 hores abans del que pot ser, hiperbòlicament, el judici final.
Després de la sentència del Tribunal Suprem que delibera la inhabilitació i retirada de l'escó del màxim càrrec, JxCAT posa contra les cordes els republicans, arrossegant-los a una deriva que només sembla tenir un port: la desobediència. I és que, tenint en compte les anteriors declaracions del president, no hi ha ni «motius», ni, per descomptat, afany d'estressar-se amb l'ultimàtum a contrarellotge de la Junta Electoral. L'ansietat, tanmateix, sí que germina en l'esfera republicana que, en aquest marge, haurà d'escoltar l'àngel de la seva espatlla o bé deixar-se aconsellar pel dimoni.
La data fixada per a la discussió sobre la corrupció a proposta de C's, els pressupostos de la Cambra —encara no acordats legítimament— i la votació sobre el decret digital aprovat i ratificat al novembre, de la qual JxCAT vol obtenir el consens per a derogar-lo, és el 'deadline' per a resoldre la disjuntiva i decantar-se.
El president de la Generalitat, que segons l'oposició no és «ni president ni diputat» —tal com va declarar Lorena Roldán emparant-se en la resolució dels magistrats—, votarà «usurpant» el seu escó mentre Roger Torrent (ERC) es desentén o, en el pitjor dels casos, el celebra enemistant al seu partit amb el poder judicial i amb Sánchez després d'haver estret llaços per a investir la seva presidència.
Torrent, a l'ull de l'huracà
El president del Parlament —assenyalen politòlegs— és, doncs, qui més arrisca. Ahir, el PSC va demanar en la Junta de Portaveus de la Mesa del Parlament que els lletrats de la Cambra redactessin un nou informe sobre la situació de Torra. No obstant això, Torrent, qui va tenir l'última paraula, ho va evitar a ultrança per a eludir que l'equip jurídic, encapçalat per Joan Ridao, dissentís de la seva postura.
Amb tot, el nus no és gordià. Xavier Muro podria exercir d'Alexandre El Gran i dir que el vot del president de la Generalitat no és vàlid perquè no és diputat a efectes jurídics. Ara bé, JxCAT, evidentment, ja ha vaticinat aquest resultat i és una obvietat que han traçat un pla per a evitar un avançament electoral. La maquinació, presumptament diferent en totes dues cares de l'esfera postconvergent, anhela nomenar Marta Madrenas —actual alcaldessa de Girona gràcies al suport de la CUP— regenta i segona hereva de Puigdemont. Dit el qual, ERC remarà amb el mateix vent.
Un blanc fàcil per a Roldán
A C's, per la seva banda, li somriu la fortuna després de mesos de deriva en alta mar. L'enroc institucional del president de la Generalitatés l'oportunitat perfecta per a impugnar la validesa del seu vot i mantenir aquest rumb d'ara endavant, si Torra no naufraga abans o el fan passar per la quilla. La CUP, en canvi, potser més assossegats, tot i que encreuant els dits per a materialitzar l'«operació Madrenas», ha abandonat l'escepticisme i es prepara ja per a l'enfonsament. Segurament, quelcom és tan clar com cristal·lí és que ningú s'hauria imaginat que deixar estesa una pancarta, una vela major, una setmana més pogués provocar tants maldecaps.