La perforació del túnel del Coll de Lilla i el condicionament de la nova carretera avancen a bon ritme i ja hi ha executada un 30% de l’obra. Això és una bona notícia després de tots els contratemps i els retards que ha patit el projecte en les diverses fases, i a dia d’avui resulta evident que la maquinària treballa a un ritme accelerat tant a l’Alt Camp com a la Conca de Barberà per tal de complir amb els terminis previstos i poder obrir la infraestructura d’aquí a uns mesos.
No obstant això, el desenvolupament a marxes forçades de les obres ha deixat al descobert una altra cara de la moneda que els veïns de la zona afectada expliquen a TarragonaDigital i que viuen de primera mà. Així, a la banda del túnel que és a tocar del poble de Lilla, l’entorn han canviat de fisonomia d’una manera gairebé vertiginosa i ha desaparegut part de la flora i la vegetació característiques.
Segons expliquen els veïns, s’han talat arbres centenaris i han marxat molts animals, i en aquest context, «el cant dels ocells i l’aire pur de la serra han estat substituïts pel soroll dels camions i la pols que aixequen les excavadores». A més, a dins del poble moltes de les cases també es veuen greument afectades per l’aparició d’esquerdes en les parets i els sostres, ocasionades per les voladures de la perforació del túnel.
Pols, sorolls i camins fets malbé
Glòria Rovira, l’alcaldessa pedània de Lilla, denuncia que aquest estiu ha estat un infern viure al poble pel fet d’haver de conviure amb les obres i els seus inconvenients: «Durant el dia, la pols i el trànsit dels camions ha estat constant i de nit, lluny de tenir una treva, no hem pogut dormir a causa del soroll de la maquinària del torn de nit i dels focus que il·luminen la zona per a treballar», explica.
Els camins del terme també pateixen de valent amb aquesta situació caòtica, ja que han de suportar la circulació de les excavadores i els camions. Fins i tot, en algun cas, Rovira explica que els vials han vist modificat el seu recorregut habitual i això ha derivat en una problemàtica greu, «ja que els pagesos que tenen camps i horts en un lloc concret no poden arribar-hi per a treballar ni poden circular amb els tractors».
«Cada dia apareixen esquerdes més grans»
Fa un any, amb l’inici de les voladures per a perforar la muntanya, van aparèixer les primeres esquerdes en algunes construccions de Lilla. Ara, gairebé totes les cases presenten aquesta patologia i, fins i tot l’església, d’un alt interès artístic i arquitectònic, es troba esquerdada en el seu interior. «Les cases de Lilla es troben damunt d’una gran roca i amb cada explosió controlada, que ja n’han fet 56, tremola tot el poble, fins al punt que ens cauen els objectes de les prestatgeries i s’esquerden les parets i els sostres», exposa amb preocupació la Glòria.
L’empresa constructora, per la seva banda, assegura que quan finalitzin els treballs s’inspeccionaran totes les incidències i es repararan. L’alcaldessa, però, es mostra escèptica amb aquest compromís i diu que hi ha reparacions que són urgents, ja que «hi ha veïns que no poden obrir la porta del garatge a causa del moviment dels fonaments i també, quan plou, entra aigua per alguns terrats».
El nou parc eòlic: el colofó del desastre
Per si no n’hi hagués prou, el viacrucis que viuen els veïns de Lilla amb la transformació i el deteriorament del paisatge està lluny d’acabar a causa de la possible instal·lació d’un nou parc eòlic a la serra de les Guixeres, a tocar del poble. Ara bé, la zona on s'han d'instal·lar dos aerogeneradors de 5 megawatts està protegida com a sòl de protecció natural i paisatgística des de 1998 per la Comissió Territorial d'Urbanisme i aquest fet podria desestimar el projecte.
Glòria Rovira conclou, però, que el projecte ara es troba en la fase de validació per part de la Generalitat de Catalunya i que si finalment s’instal·len aquests molins colossals, l’impacte s’haurà de sumar al trànsit continuat del túnel i a les vies de l’AVE que passen a la vora del poble, i «això serà el detonant que farà perdre la mica d’encant que encara conserva Lilla, ja que mai més tornarà a ser allò que un dia va ser».
