Som la Catalunya nova però no la Catalunya boba o babau. No som més catalans que ningú però tampoc mereixem ser ciutadans de segona. Els independentistes acusen sempre el govern espanyol de desinversió a Catalunya però el que han fet els governs de la Generalitat dels senyors Mas, Puigdemont i Torra (amb el suport d’ERC i la complicitat de la CUP) amb les comarques tarragonines no té nom, és de traca i mocador.
Des de 2011, de forma sistemàtica i continuada, han davallat les inversions a les comarques del sud. Sense cap explicació, sense cap argument que ho justifiqui. Per què? No ho sabem, ni nosaltres ni vostè, amable lector, perquè sempre que els socialistes ho hem preguntat al Parlament se’ns ha respost amb la lletania “independència, independència”. I, au, puntada de peu cap endavant i llestos.
Faig un incís. En presentar els darrers pressupostos aprovats entre Junts per Catalunya, ERC i els Comuns el delegat del govern del senyor Torra a Tarragona va afirmar, literalment, que eren uns comptes “equilibrats territorialment”. Uns comptes que, per primer cop, destinaven a casa nostra menys del 5% de les inversions directes de la Generalitat quan som el 10% de la població i el 12% del PIB català. Això és el que alguns entenen per “equilibri territorial”...
Les dades oficials de la mateixa Generalitat mostren una realitat aclaparadora. Mitjana d’inversions del govern català al Camp de Tarragona entre el 2004 i 2010, amb Governs de progrés i president socialista: més de 150 milions d’euros anuals. I entre el 2011 i el 2020, amb governs nacionalistes de Junts per Catalunya i ERC? Menys de 50 milions d’euros l’any. O sigui, les inversions directes de la Generalitat a les nostres comarques s’han retallat en dues terceres parts. Què els passa? Creuen potser que Catalunya s’acaba al Llobregat i més al sud tan sols hi ha terra ignota? Ho sembla, realment.
Per això en el recent Congrés que hem dut a terme els socialistes de les comarques tarragonines hem posat en relleu que el PSC és, i ha de ser encara més, la veu que defensi els interessos del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre al Parlament i a totes les institucions democràtiques. El socialisme democràtic és la força de les comarques tarragonines. Dir Tarragona i dir progrés social és parlar del mateix, són sinònims polítics. Les nostres comarques tan sols han prosperat social i econòmicament amb governs de progrés. Per contra, amb executius nacionalistes o de dretes hem reculat. I molt. I no ens ho mereixem.
Com a nou primer secretari del PSC del Camp de Tarragona estic plenament convençut que el Camp de Tarragona té futur. Ara bé, necessitem un Govern que cregui en els nostres potencials i que ens garanteixi les inversions que ens mereixem. Ni més, ni menys. Que no pensi que Catalunya és una mena de Barcelona ampliada on el sud està molt bé per anar a menjar calçots o gaudir de les nostres platges però punt. Doncs no. Aquestes comarques són un actiu pel país. Qui no ho vegi no mereix seure al consell executiu del govern de la Generalitat.
Ara tenim l’oportunitat de canviar per millorar. Després de quasi deu anys desastrosos de procés independentista en què el que Artur Mas anomenava “el xoc de trens” ha conclòs, realment, en un xoc amb els resultats catastròfics previsibles en les eleccions vinents, tenim l’opció de passar pàgina, girar full, i reconnectar-nos amb el progrés per a tothom. També en l'àmbit de les comarques tarragonines.
Que l’actual govern entre Junts per Catalunya i ERC fa aigües per tot arreu no és que ho digui jo, és que ens ho recorden ells mateixos cada dia acusant-se mútuament de deslleialtat. El mateix president Torra va afirmar a finals de l’any passat que la legislatura estava esgotada i que hi hauria eleccions després dels pressupostos. A què espera ara per convocar-les i que la ciutadania de Catalunya pugui expressar-se a les urnes sobre la seva nefasta gestió?
Totes les enquestes coincideixen a assenyalar que el PSC és el partit català que més creix. Tenim opcions reals de guanyar si tots i totes anem a votar. Però el que per al conjunt del país representa una oportunitat de tenir, per fi, un govern eficaç que pensi en el conjunt dels més de 7’5 milions de catalans i catalanes, que garanteixi la convivència i que asseguri el progrés, a nivell de les nostres comarques té una força addicional: tornar a posar les comarques del sud en el mapa executiu de les inversions de la Generalitat. Sí, és urgent el canvi. Sí, som la força del Camp de Tarragona.
Kenneth Martínez és primer secretari del PSC del Camp de Tarragona
