La Capella Reial de Catalunya ha obert aquest divendres a la nit el VII Festival de Música Antiga de Poblet amb el concert ‘Stabat Mater’, un cant gregorià llatí dedicat a Maria. Les 750 persones que han omplert l’Antic Dormitori dels Monjos han pogut escoltar aquest text religiós en la versió d’alguns dels millors compositors del renaixement i el barroc, com Josquin des Prés, G.P. da Palestrina, L. Rossi, M.A. Charpentier i D. Scarlatti. A més, el certamen impulsat pel mestre Jordi Savall ha programat conferències prèvies a cada concert a la Sala del Cubar. La d’aquest divendres ha anat a càrrec de la doctora Dolors Bramon i ha aplegat unes 250 persones. Dissabte i diumenge s’han programat concerts matinals per grups emergents.
En aquesta edició, el mestre Savall proposa reflexionar al voltant del concepte de Metamorfosi. L’eix que vertebra el festival són els tres concerts de les formacions creades per Savall, que tindran lloc divendres, dissabte i diumenge al vespre a l’Antic Dormitori dels Monjos. Aquest divendres a la nit la Capella Reial de Catalunya ha donat el tret de sortida al certamen amb el concert ‘Stabat Mater’, un cant medieval sobre la verge que està al peu de la creu planyent per la mort del seu fill. Savall ha decidit unir les versions d’alguns dels millors compositors del renaixement i el barroc, a mode de metamorfosi. Un dels moments més aplaudits ha estat l’escenificació d’un diàleg entre dos cors, un de situat damunt l’escenari principal i un altre ubicat a l’altra banda de la sala, a més de 60 metres de distància.
El segon concert, dissabte, el protagonitzarà el conjunt de violes d’Hespèrion XXI ‘El Renaixement musical a Nàpols’ i ofereix músiques dels Regnes Catalanoaragonès i Espanyol d’entre 1442-1598posant de relleu els ensenyaments que es poden desprendre, també, de la història de la música
Aquest divendres Dolors Bramon ha establert un diàleg entre el cristianisme i l’islam en motiu del concert ‘Stabat Mater’, dedicat a Maria. Bramon és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. Dissabte, el doctor en Filosofia i professor d’Estètica de la Universitat de Girona, Xavier Antich, reflexionarà sobre el valor de les arts i les humanitats a dia d’avui, abans del concert amb música de John Dowland. Diumenge, abans del darrer concert, Stefano Cingolani, historiador medievalista i doctor en filologia romànica, parlarà sobre el regne de Nàpols durant el temps de la Corona d’Aragó, introduint el públic en la temàtica del programa.
Aposta pels grups emergents
Després de l’èxit del concert matinal de la darrera edició, enguany se’n faran dos, i estaran protagonitzats per grups emergents. Aniran a càrrec dels grups Hirundo Maris i Euskal Barrokensemble. El primer, dissabte, proposa el programa ‘La Rosa dels Vents’, amb cançons de mars i oceans, de mariners i viatgers a través dels països i els segles. Els segons, sota la direcció d’Enrike Solinís, presenta ‘Early standards’, un catàleg de danses barroques per a guitarra.
Jordi Savall ha admès que podrien programar «molts més» concerts de grups emergents perquè el sector de la música antiga gaudeix de «molt bona salut». El mestre ha posat en valor la tasca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que ha permès que joves artistes s’hagin pogut desenvolupar en aquest camp. Tot i això, segons Savall «falta una mica més d’interès de totes les ciutats i els llocs culturals de Catalunya per fer que aquesta gent pugui presentar-se i fer activitats».
Èxit de públic
La setena edició del Festival de Música Antiga espera uns 3.000 espectadors en les vuit activitats programades —entre concerts i conferències— durant els tres dies. Savall ha avançat que, de cara al 2020, tornaran a programar algun concert a l’exterior del Monestir, de diàleg entre Orient i Occident, amb l’orquestra de refugiats i els músics que toquen instruments medievals.
Savall s’ha mostrat satisfet de l’èxit de públic i ha explicat que «hi ha perfils diversos, des de la gent que em segueix a concerts que faig a altres llocs, fins a persones que viuen al voltant de Poblet, fins a públic nou que ve atret per aquest lloc meravellós i descobreix músiques de diferents èpoques». En aquesta línia, el pare abat de Poblet, Octavi Vilà, ha opinat que el certamen està plenament consolidat. «És la nostra aposta cultural d’estiu i també, com diu el mestre Savall, la de la Catalunya sud, perquè no hi havia cap festival d’aquest tipus i això és molt important per a les nostres comarques» ha expressat.
El pare abat ha constatat que cada vegada el festival atreu més espectadors. «Enguany estem gratament sorpresos de la gran quantitat de gent que vindrà, però Savall és sempre una garantia d’èxit», ha destacat.