Els darrers temps, ha estat intens i constant l'impacte mediàtic del despoblament rural, acompanyat de conceptes com la España Vacía, i de la difusió de casos límit —com les múltiples demarcacions autodenominades zona zero, com poden ser Terol, Sòria o Guadalajara— i també d'iniciatives de repoblament.
Aquest paper dels mitjans ha anat acompanyat de tota mena de jornades i publicacions, i ha motivat l'atenció social i dels agents públics, en una dinàmica de reflexió que, potser en menor mesura, també ha arribat al sud de Catalunya.
La intensitat del fenomen ha estat, potser, superior a la del propi despoblament. No podem oblidar que l'acceleració de les pèrdues respon, en molts casos, als darrers efectes de les migracions camp-ciutat, molt més intenses, de fa unes dècades. Aquests inclouen una estructura demogràfica especialment envellida en els petits pobles d'estructura agrària i més apartats respecte als eixos principals, i també pel que fa a les principals polaritats urbanes (i fins i tot amb relació a les capitals de comarca).
Complementàriament, també són factors a considerar, en el conjunt del territori, el retorn de part de la immigració estrangera, o la seva emigració a les ciutats catalanes, i la polarització dels estudiants i el talent en determinades zones urbanes de gran dimensió (fins i tot fora de l'Estat).
De fet, el problema no és tant el despoblament, sinó la dualitat que configuren aquest fenomen i l'envelliment, que motiva la necessitat d'atenció a unes determinades situacions. Aquesta realitat afecta especialment zones com la Vall del Corb (entre la Conca de Barberà i comarques veïnes), el nord del Priorat i les muntanyes de Prades, bona part de la Terra Alta i els Ports.
Cal dir, però, que també tendeix a afectar a poc a poc municipis més grans i accessibles, per exemple a l'Alt i el Baix Camp i a la dualitat Baix Ebre-Montsià. Un cas particular és aquell que representen les situacions de desindustrialització (com la del sistema Flix-Ascó), a partir de factors diferents i acumulats als previs, i que motiven reduccions més grans en xifres absolutes.
Es tracta, com veiem, d'un problema amb una afectació geogràfica extensa. Podria semblar que la major part de la demarcació, des d'aquest punt de vista, no té expectatives de futur, i que simplement ha de gestionar el seu propi despoblament de la manera més digna possible.
No obstant això, els espais rurals de la demarcació de Tarragona, lluny de ser buits, mostren activitats econòmiques qualitatives, un creixement d'iniciatives innovadores, el manteniment de l'articulació social i millores dotacionals significatives. Amb l'excepció, és clar, de la cobertura tecnològica, d'altra banda una de les variables més importants.
Les comarques interiors també mostren elements d'oportunitat diversos, des de la qualitat ambiental i dels aliments, a la demanda creixent de nuclis de mida relativament reduïda com a marc per a una vida menys individualista i el caràcter emergent de les noves formes de treball. Algunes d'aquestes oportunitats, per cert, troben la seva màxima dimensió en algunes de les zones ara més afectades per la pèrdua poblacional.
Sense deixar d'aprofitar la reflexió i de perfeccionar l'anàlisi de la situació, potser arriba el moment de controlar els nervis i frenar la tendència a la desorientació (i, en alguns casos, el desànim). Es tracta de fer un pas endavant en l'adequació de les polítiques de desenvolupament rural i altres en general, sincronitzant la tasca de les administracions i de la resta d'agents.
En l'àmbit públic, les administracions superiors han de tenir un paper dissenyador del marc de polítiques adient, a partir de les noves necessitats i oportunitats, així com garantista de les infraestructures prioritàries i, evidentment, del manteniment dels serveis bàsics. En alguns dels països més avançats del món, fins i tot a les zones més remotes això és inqüestionable. Cal englobar en aquest paper l'optimització de la tasca dels estaments incentivadors de l'economia, la cohesió social i la sostenibilitat, així com l'optimització del finançament europeu.
Les administracions locals, per la seva banda, han de fer un paper ordenador en el seu àmbit respectiu i coordinador dels projectes i dels agents socioeconòmics de cada zona, així com d'articulació de xarxes i d'interlocució amb els nivells superiors.
Al mateix temps, en l'àmbit empresarial ha de seguir clara l'orientació a la qualitat i la internacionalització, així com la predisposició a dinàmiques de cooperació. Finalment, l'entramat social ha de proveir la resta d'implicats de la demanda raonada de prioritats d'actuació que l'afectin de manera directa.
De manera transversal, podem entreveure diversos possibles àmbits d'actuació prioritària, a banda de l'esmentat disseny de les polítiques adients i d'una tasca transversal en àmbits com la formació, l'habitatge i l'atenció a les necessitats socials.
En primer lloc, el disseny d'estratègies prioritzades i dinàmiques per a cada zona, que englobin un seguit de projectes estratègics tractors, amb capacitat d'arrossegament en cada zona —o sector econòmic— i que puguin generar un efecte demostratiu en altres territoris. Un exemple d'això pot ser articular el desenvolupament rural al voltant de la xarxa d'espais naturals.
També pot tenir un efecte potencial l'afavoriment de la singularitat de nuclis de diversa mida, com per exemple petits pobles situats en zones d'elevat atractiu i nuclis mitjans amb un paper articulador en les zones poc denses (i que han d'actuar en xarxa).
Finalment, l'elaboració i transmissió d'un missatge molt més positiu sobre la realitat rural i sobre les expectatives d'aquelles zones.
La suma d'aquests ingredients pot fer que, a poc a poc, i dins d'una dinàmica de selecció natural que fins a cert punt no deixa de ser inevitable, les zones rurals tarragonines i ebrenques mostrin una cara cada cop més saludable. Que vagin emergint, en definitiva, com un espai d'oportunitat i de condensació de la nova ruralitat.
Josep Maria Piñol Alabart és tècnic expert en desenvolupament local i en planificació estratègica territorial a la Universitat Rovira i Virgili
