Aquest dimarts 10 de setembre se celebra el Dia Mundial per la prevenció del suïcidi, un «tabú social» que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera com un dels principals problemes de salut pública a escala mundial. Segons les seves xifres, unes 800.000 persones se suïciden cada any, mentre que per cada mort d'aquesta mena, es produeixen 20 intents. Preocupa especialment la situació entre els joves, doncs un 42% han protagonitzat alguna temptativa, segons dades de 2016.
La situació a casa nostra no és gens diferent. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) alertava al Parlament, a començaments d'estiu, que el suïcidi ja és la primera causa de mort entre els catalans d'entre 15 i 34 anys. Concretament es produeix un suïcidi juvenil cada 5,2 dies, principalment entre els nois.
L'estigmatització de les persones amb malalties mental
Encara que no és l'única causa, la voluntat d'una persona per prendre's la vida acostuma a anar lligada amb alguna malaltia mental. Es calcula que el 90% de les morts per suïcidi van ser comeses amb persones amb aquesta mena de trastorns.
L'estigmatització dels problemes de salut mental, sobretot entre els més joves, duu en moltes ocasions a un aïllament social que fa que els afectats no expressin el seu estat emocional amb la resta. «Només vaig ser capaç de verbalitzar aquests pensaments al cap de molt temps a una companya que sabia que havia passat pel mateix», explicava la Geor, una noia de 16 anys que va patir depressió, al diari 'Jornada'.
La responsable de Salut de la CNJC, Isaura González, remarcava com moltes morts per suïcidi podrien ser evitables «si es treballa des de la prevenció i amb enfocament social i no clínic». La manca d'una educació emocional en molts sectors de la societat no ajuda perquè també es pugui evitar altres causes de suïcidi juvenil, com l'assetjament o el 'ciberassetjament'.
La solució implica detectar els senyals i l'acompanyament
Lamentablement, cada vegada s'estan convertint en paraules menys estanyes per les nostres orelles manifestacions fetes per altres com «la meva mida és una merda, tot em va malament» o «de vegades penso que morir seria la millor opció». Quan ens trobem davant aquesta situació o veiem altres senyals d'alerta, el CNJC recomana centrant-se en la causa i fer un acompanyament.
Les recomanacions se centren a aconseguir una escolta activa de l'altre, si ha pres la iniciativa d'explicar-nos que li passa, o tractar d'esbrinar com es troba aquesta persona en la qual hem vist una possible situació de vulnerabilitat. Cal saber si ja ho ha parlat amb algú més o si és la primera vegada que té pensaments suïcides per establir una pauta d'actuació. Finalment, el focus ha de ser l'oferiment d'ajuda i l'acompanyament en les seves circumstàncies, recordant que no és necessari recalcar que deixi de sentir-se malament, sinó mostrant interès en com se sent i agraint-li la confiança.
Les altres víctimes d'un suïcidi
Finalment, els experts també ressalten unes altres víctimes d'un suïcidi que en moltes ocasions queden en un clar segon pla. Són els coneguts com a supervivents, les persones de l'entorn, amics i familiars, del mort, unes sis de mitjana segons el càlcul de l'OMS.
Aquestes acostumen a patir també un aïllament de la resta de la societat, ja que viuen un particular dol, de buit per la manca d'una persona important, moltes vegades incomprès per la resta de gent. L'estigma i tabú social per la causa de la mort de l'ésser estimat dificulta explicar amb normalitat el dolor per la pèrdua, a més de l'acompanyament necessari en aquestes situacions.
També et pot interessar...
Un informe situa Catalunya com una de les autonomies amb menys inversió en salut per habitant
Els 16 trastorns mentals més habituals