Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
La secretària de DSAS, Anna Lara, durant l'entrevista a l'Espai Mémora de Tarragona

L'altra cara de les morts per suïcidi: el dol dels supervivents

Des del passat octubre, Després del Suïcidi - Associació de Supervivents organitza una trobada mensual a Tarragona amb persones que han perdut un familiar per mort per suïcidi

La secretària de DSAS, Anna Lara, durant l'entrevista a l'Espai Mémora de Tarragona
Anna Lara és la coordinadora dels grups d'acompanyament de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents. | Àngell Ullate

El 2018, últim any del qual es tenen dades, a Catalunya es van produir 522 morts per suïcidi, el doble de les morts produïdes en el mateix període en accidents de trànsit. «El suïcidi, que és la primera causa de mort prematura entre els joves a Catalunya, continua sent tabú i s’ha de fer alguna cosa. No podem continuar callant i tapant un problema que és gairebé una pandèmia, perquè les xifres es mantenen constants en els darrers anys». Així s'expressa l'Anna Lara, secretària de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS) i coordinadora dels grups d’acompanyament de l'entitat.

[predef]tarragona-digital-84[/predef] 

Des del passat octubre, l'Espai Mémora de Tarragona, col·laborador de l'associació, acull una vegada al mes la reunió del grup d'acompanyament de DSAS per supervivents del suïcidi, dirigit a familiars i persones de l'entorn que han perdut algú per aquesta causa. Aquesta entitat, creada l'any 2012, va ser pionera a l'Estat espanyol i el passat mes de setembre ja va realitzar a Tarragona una xerrada sobre com afrontar el dol en morts per suïcidi. Aquest grup, així com els que organitzen també a Barcelona i Girona, estan oberts a tothom que vulgui, que pot posar-se en contacte amb l'associació a través del seu web, del correu electrònic, per telèfon o per whatsapp

Un espai on compartir pors i temors

L'Anna Lara, que també és una supervivent del suïcidi, comenta que «en els primers mesos estàs en xoc, et trobes molt sol, molt perdut, no entens res, no saps què ha passat i penses que no tornaràs a somriure a la vida, per això és positiu trobar un espai on compartir aquestes pors i temors amb gent que ha passat o està passant el mateix que tu». El treball que es fa és de suport i acompanyament i en aquests primers mesos, a Tarragona el grup és petit, format per 4/5 persones.

La coordinadora dels grups d'acompanyament assegura que «és esperançador que quan estàs al pou, quan acabes de perdre la persona que estimes, trobar gent en la qual et pots emmirallar i amb la que pots parlar». En aquest sentit, assenyala que «dones voltes a la mateixa pel·lícula, als últims minuts, a les últimes hores i acabes esgotat mentalment, pensant que et tornaràs boig, però que algú que ja ho ha passat et digui que no et tornaràs boig, et dóna pau».

«Hi ha esperança de tornar a gaudir de les coses de la vida»

El primer que l'Anna diu en els grups d'acompanyament, perquè ho ha viscut en primera persona, és que «hi ha esperança encara que en un primer moment no s'ho creguin, perquè sinó ni jo ni els companys de l'associació estaríem aquí». Això sí, alerta que «un s'ha de carregar de paciència, una paciència que no saps que tens perquè el procés és molt llarg i molt dur». Segons comenta, el terme supervivent el van agafar de l'Association of Psychology and Psychiatry for Adults & Children (APPAC), que assegura que el nivell d'estrès d'algú que ha viscut una mort per suïcidi és equivalent al que sofreix algú que ha estat en un camp de concentració.

El passat mes de setembre, DSAS va organitzar una xerrada sobre 'Com afrontar el dol del suïcidi'
Anna Lara, de DSAS, és la coordinadora dels grups d'acompanyament de DSAS. | Àngel Ullate

La paraula superar no existeix entre els supervivents del suïcidi. «Nosaltres no la fem servir, perquè què vol dir superar? Oblidar-ho?», en diu l'Anna. Ens assenyala que «nosaltres sempre diem que hi ha esperança de tornar a somriure, esperança de tornar a gaudir de coses de la vida, però una mort per suïcidi et deixa una cicatriu que portaràs sempre i hi ha dies que fa mal, passin els anys que passin».

Tot i que a Tarragona només hi ha un grup, a Barcelona DSAS treballa amb tres grups diferenciats segons el temps transcorregut des de la pèrdua. Un primer grup, com el que es reuneix a la capital tarragonina, està format per persones que han patit la mort per suïcidi recentment. El segon grup, es dirigeix a aquells que fa un any aproximadament que han patit la pèrdua. Per la seva banda, el tercer, el de dol tardà, és de recent creació i està dirigit a persones que fa 4/5 anys que són supervivents del suïcidi. També hi participen persones que fa dècades que van patir la pèrdua. L'Anna Lara ens diu que «si actualment el suïcidi continua sent tabú, fa vint o trenta anys encara més. Hi ha gent que ens contacta perquè fa anys van patir un suïcidi a la família, però és un tema que es va tancar i no se'n va parlar més».

«Parlar del suïcidi és fer-ne prevenció»

L'Anna explica que «abans els mitjans tenien pràcticament prohibit parlar del tema perquè es deia que podia provocar un efecte crida. Això és un mite que s’ha d'erradicar, perquè parlar dels suïcidis no porta més suïcidis, igual que parlar de la sida no porta més casos de la sida. Si en parles, fas prevenció». Afirma que «cada cop se'n parla més, però una persona arriba al límit no ha de tenir vergonya i ha de saber que se'l pot ajudar per no arribar a tal punt de desesperació com per a pensar en la mort. Per això, se n'ha de parlar i molt, amb tot el respecte, amb tota la professionalitat, però sense buscar el morbo».

L'Espai Mémora de Tarragona acull la reunió mensual del grup d'acompanyament de supervivents del suïcidi
Mémora és un dels col·laboradors de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents. | Àngel Ullate

Igual que es fan campanyes de seguretat del trànsit, que en una dècada han aconseguit reduir la taxa de mortalitat a les carreteres, l'Anna Lara assegura que «s’haurien de fer campanyes de prevenció de salut mental en general, perquè tot i que el suïcidi és multifactorial, un percentatge important de les morts per suïcidi, al voltant del 85%, estan lligades a un problema greu de salut mental». Tot i això, rebutja l'estigmatització de la salut mental, assegurant que «hi ha una part que no té relació i molta gent amb algun problema de salut mental fa una vida normal amb medicació».