El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) als acords de la Junta Electoral Central (JEC) que van considerar que TV3 i Catalunya Ràdio van vulnerar en quatre ocasions els principis de neutralitat informativa i pluralisme polític durant la campanya per a les eleccions del 21 de desembre del 2017.
El tribunal confirma que es van fer «continguts partidaris» que van suposar «un alineament del mitjà públic amb unes formacions polítiques en perjudici d'altres». Entre els continguts en qüestió, hi ha dues portades de Mònica Terribas al programa matinal de Catalunya Ràdio, la cobertura d'un concert convocat per l'ANC dins del Telenotícies Vespre i una manifestació a Brussel·les.
Segons ha informat el tribunal, els magistrats han escoltat i vist els programes que van donar lloc als acords dictats per la JEC el desembre del 2017 i consideren que no són compatibles amb els principis de neutralitat informativa i de pluralisme que exigeix la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) en els mitjans públics en període electoral.
Per als magistrats, «el concepte de neutralitat informativa no és un calaix de sastre que admeti qualsevol contingut i entri en conflicte amb la llibertat d'informació», sinó «la plasmació en els períodes electorals de l'exigència reforçada per als mitjans públics de l'objectivitat requerida a totes les administracions públiques» prevista a la Constitució. «La parcialitat de la informació que es tradueix en avantatge per a qui veu acollits els seus postulats i desavantatge per als altres és radicalment incompatible amb aquests principis», afegeixen.
El tribunal considera que hi ha «opinió»
Sobre les portades de Terribas del 28 i el 30 de novembre, el tribunal considera que «no contenen ni són informació, sinó opinió». De fet, afegeixen que «pels termes en què s'expressen, venen a reflectir una mena de línia editorial del mitjà». Els magistrats consideren que les afirmacions de la periodista «reflecteixen un evident judici negatiu sobre una part de les formacions polítiques concurrents a les eleccions i, simultàniament, comporten una apreciació positiva d'altres».
El tribunal conclou que la periodista «pren partit, no és parcial», i ho fa «més enllà del to, la ironia o el sarcasme», ja que «l'extrem rellevant és que el missatge transmès és parcial». Per això, dona la raó al posicionament de la JEC.
El Suprem també creu que en la cobertura dins del Telenotícies Vespre d'un concert «per la llibertat dels presos polítics» convocada per l'ANC el 2 de desembre d'aquell any, i en la de la manifestació a Brussel·les del 7 de desembre, el mitjà «es va convertir en altaveu d'iniciatives de part» i ho va fer «de manera que no guarda proporció amb el tracte donat als altres participants en les eleccions».
«El caràcter noticiable i l'interès d'un esdeveniment i l'altre no són discutibles, però tampoc que eren iniciatives de part amb transcendència electoral i que el mitjà públic va amplificar el seu eco beneficiant així als que els van promoure en desavantatge amb les altres forces polítiques que van participar en les eleccions», afegeixen.
La sala tercera remarca que hi va haver «reiteració» en l'actuació dels mitjans de la CCMA. «Va actuar a favor d'uns i en contra d'altres, no cal fer un especial esforç per advertir-ho i ni tant sol fent-lo podria passar inadvertida aquella parcialitat», argumenten. Els magistrats també remarquen que, ja que les eleccions es van convocar en una situació de «gravetat» en plena aplicació del 155, calia que els mitjans públics haguessin «extremat el zel».