La ciutat de Tarragona disposa a partir d'avui un nou Protocol d'actuació davant les violències sexuals i lgtbifòbiques que puguin aparèixer en entorns d'oci nocturn, concerts i espais de la festa major de la ciutat. La consellera de Feminismes i LGTBIQ+ de l'Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar-Cunill ha volgut agrair els companys de consistori per aprovar avui al Consell Plenari, i per unanimitat, aquest protocol.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Amb aquest nou document que s'ha aprovat a la ciutat es vol promoure «la igualtat de gènere i rebutjar la violència contra les dones i contra el col·lectiu LGTBI, en totes les seves manifestacions», explica la consellera, ja que «han estat dos dels compromisos pels quals ha vetllat l’Ajuntament en els darrers anys i que amb aquest protocol comencen a ser una realitat», que en definitiva vol «vetllar per la seguretat de totes les persones en entorns festius».
El Punt Lila i Arc Iris a Tarragona
El nou protocol no arriba només en forma de document. Aquest anirà acompanyat de campanyes de difusió i d'accions preventives que es faran a través del Punt Lila i Arc Iris. En aquests es donaran a conèixer el contingut del nou servei i les eines que es posen a disposició.
Els objectius principals son els d'identificar les principals violències sexuals en espais o entorns festius a Tarragona i detectar necessitats per reduir-les; el de definir accions d’intervenció comunitàries per reduir les violències sexuals als espais festius de Tarragona segons eixos de prevenció, detecció, actuació i atenció, reparació i recuperació. I finalment el de millorar el treball transversal i coordinat entre els diferents agents i actors que interactuen i intervenen als espais festius de Tarragona.
A començaments del 2019, es va començar a posar en marxa aquest projecte que vol ser un document viu que faciliti el desenvolupament de la prevenció, la detecció i l'actuació per fer front a la problemàtica. A més, vol posar èmfasi a les múltiples formes de violència contra les dones i el col·lectiu LGTBI que existeixen, especialment aquelles que passen a l'espai públic i poden ser menys visibles i desapercebudes, com l'assetjament verbal o físic i les amenaces, i que poden provocar sensació d'incomoditat, malestar i angoixa. «El dret a la llibertat i el respecte a la identitat són fonamentals en un estat de dret», ha conclòs la consellera.