El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya es van reunir per abordar la crisi sanitària i com està afectant la conservació i gestió del patrimoni. El president de la Comissió de Patrimoni i alcalde de Mèrida, Antonio Rodríguez Osuna, va destacar que «hem acordat impulsar un protocol d'actuació amb mesures higièniques i sanitàries comunes al conjunt dels nostres nuclis històrics i entorns monumentals».
«A més, reivindiquem al govern central que resolgui aquells projectes que estan pendents de l'assignació de l'1,5% cultural, el més aviat millor i de forma favorable» va afegir Rodríguez Osuna.
Per l'actual president d'aquest grup de municipis reconeguts per la Unesco, «el ministeri de Turisme ens ha comunicat que tindran molt en compte a les ciutats Patrimoni en les pròximes campanyes de turisme i, tot i les circumstàncies actuals, tenim el gran avantatge que la major part de les nostres ciutats depenen del turisme nacional i, a més, els nostres carrers són museus oberts a l'aire lliure. És el moment de fer valdre el nostre patrimoni i totes les possibilitats que ofereixen els nostres nuclis històrics».
Agilitat en l'1,5% cultural
«Volem reclamar que, a més de posar en marxa protocols d'actuació i guies higièniques sanitàries comunes, cal agilitzar els ajuts de l'1,5% cultural, destinats a finançar els treballs de conservació del patrimoni històric del nostre país» ha afegit el president.
El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya, que va celebrar el 2018 el seu XXV aniversari, té com a objectiu actuar de manera conjunta a favor de la conservació, la posada en valor i la promoció turística de les 15 ciutats espanyoles els nuclis històrics estan inscrits en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO: Alcalá d'Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, Sant Cristóbal de la Laguna, Santiago de Compostel·la, Segòvia, Tarragona, Toledo i Úbeda.