Els trompeters municipals fan la Crida a la festa. La càmera obre pla i del balcó de l'Ajuntament, en una plaça de la Font —plaça de José Antonio, de fet— pràcticament buida, en penja un domàs amb l'escut franquista, presidit per l'àliga imperial del règim. La plaça de les Cols ho reviu, mig segle després, i dedica a aquesta seqüència una escridassada.
És dilluns al vespre de la setmana de Santa Tecla i centenars de tarragonins s'han congregat a les escales de la Catedral per presenciar, a les Cols, dues pel·lícules en color que el 1968, fa exactament 50 anys, va enregistrar Ramon Vallvé: una, de Sant Magí; l'altra, de Santa Tecla. El públic congregat aquest dilluns, en un escenari i a una temperatura molt agradables, van viure amb passió unes imatges inèdites que van gaudir d'un acompanyament musical de luxe, amb el quartet format per Roger Conesa, Conrad Setó, Pere Olivé i Oriol Olivé.
Les festes de Tarragona de 1968, marcades per la dictadura
Les imatges projectades aquest dilluns es podran recuperar des de divendres, digitalment, a l'Arxiu Municipal. Cal veure-les. Sant Magí i Santa Tecla han evolucionat de manera abismal en el darrer mig segle. De programa i participació molt escarransida, fa just 50 anys Santa Tecla es limitava a celebrar-se del 22 al 24 de setembre. El poc seguiment de la Crida era simptomàtic: una festa gens participativa que va deixar la revetlla en mans dels Cors de Clavé.
En el dia gran, l'ofici, la diada castellera, la professó, el castell de focs i, després, a la Rambla Nova —la Rambla del Generalísimo—, sardanes i un concert de la banda de música de la Creu Roja. Les imatges castelleres van predominar, també en el film de Sant Magí, i s'hi van poder veure la Colla Vella i la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona amb un gruix de castellers molt minso, provant castells de set i amb una tècnica castellera molt més maldestre del que estem acostumats.
La simbologia franquista és sempre present en una festa que patirà aquest jou fins a 1979, quan Sant Magí i Santa Tecla s'obren, es democratitzen i esdevenen les grans festes de la ciutat, extraordinàriament participatives, fins a dia d'avui. A les Cols, aquest dilluns, no van mancar els «oh!» quan es projectaven imatges sorprenents, com ara les reaccions a les llenyes castelleres o, senzillament, els cotxes aparcats a la plaça de la Font. Per cert, els músics van recrear-se i van sonar diversos Amparitos que, amb entusiasme, el públic va acompanyar. Tarragona obre la festa recordant d'on ve i valorant la seva grandesa actual.
